L’embrió de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) foren les diades que l’any 1968 organitzaren a Prada conjuntament el Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC), tot just després del Maig 68. A partir d’aquesta modesta —però profitosa— experiència, i de l’interès de la gent de la Catalunya del Nord per promoure i fer avançar la llengua i la cultura catalanes i de la necessitat de la gent del Principat, les Illes i el País Valencià per trobar un espai de llibertat en un moment que el franquisme era ben viu, sorgí l’estiu del 1969 la primera UCE.

Ja entre la primera i la segona edició de la UCE (1969-1970) hi hagué discussions per la formalitat amb què el GREC volia dotar la manifestació pradenca. El GREC, amb Pere Verdaguer com a ànima, tirà endavant, fins l’any 1977, en què hom veié la necessitat de passar el relleu a una organització més representativa de tots els Països Catalans. Així, doncs, el 1977 es constituí la Gestora, amb Joan Ané al capdavant. Després de la mort del dictador Franco, la UCE s’havia vist abocada a un procés de marginalització creixent, tant des d’un punt de vista acadèmic com polític, i s’hi agreujaren els problemes econòmics. Davant una plausible desaparició de la UCE, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Enric Casassas reuní l’any 1985 una trentena d’intel·lectuals vinculats a la UCE amb el propòsit de redreçar la situació. Es creà el Patronat, on s’incorporaren les principals entitats culturals territorials i els rectors de les universitats. A la darreria del 1995 el president de l’IEC Emili Giralt tirà endavant la creació de la Fundació UCE, l’estructura que encara tenim avui. En aquests moments, la Fundació UCE presidida per Miquel Porter i Moix tira endavant diversos projectes, a més de la UCE, que enguany dirigeix Joandomènec Ros (catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona): jornades sobre rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic català a Gandesa (Terra Alta), l’Any Joaquim Ruyra 2003 a Blanes (la Selva) i el Centre d’Estudis i Residència de Sant Miquel de Cuixà.