XXXVIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 16 al 25 d’agost del 2006
Ciències de la natura
Natura i societat, trenta anys de construcció o de deconstrucció. Una mirada a la història de l’evolució del conservacionisme i de l’ambientalisme al país (12 h)
Coordinació: Martí Boada (UAB)
del 17 al 20 d'agost
Amb el suport del Departament de Medi Ambient i HabitatgeEl medi ambient es veu greument amenaçat des de flancs ben diferents, i les conseqüències s'han averat greus per a la nostra espècie i encara poden ser-ho més. Als Països Catalans la sensibilitat conservacionista i ecologista ve de lluny (enguany celebren el trentè aniversari DEPANA i Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans), i ha semblat adient tractar a fons les problemàtiques del territori, de l'aigua, de l'energia, de la biodiversitat.
Origen i actualitat de la conservació del medi als Països Catalans
per Martí Boada (UAB) i Arnau Urgell
dia 17, de 9 a 12La gestió de la natura, trenta anys després
per Jordi Sargatal ( exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (1984-1998) i director de la Fundació Territori i Paisatge)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11En base a les informacions publicades a dos llibres cabdals, Els ocells de les terres catalanes de Joaquim Maluquer i Sostres i Natura ús o abús? Llibre blanc de la natura als Països Catalans editat per la Institució Catalana d'Història Natural sota la coordinació de Ramon Folch, que a més són dels pocs que hi havia disponibles en aquell moment sobre el medi natual a Catalunya, es passa revista a l'evolució de la natura a Catalunya durant quest darrers trenta anys, en base a la superfície protegida, almenys sobre el paper, i en base a indicadors biològics com són certes espècies. Es revisen també les noves eines de gestió com ha estat per exemple l'aparició de la Fundació Territori i Paisatge, que depèn de l'Obra Social de Caixa Catalunya. També es proposen estratègies de futur, com poden ser les unitats de gestió, o les conexions ecològiques.
Trenta anys de DEPANA: evolució de l’ambientalisme als Països Catalans
per Salvador Filella (tècnic del Zoo de Barcelona)
dia 18, de 2/4 d’11 a les 12El grup d'estudiosos dels vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona començà a funcionar a la primera dels anys setanta i, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, duia a terme diversos treballs de camp sobre la fauna catalana, entre els quals destaquem l'estudi de les poblacions d'aus de presa carronyaires de Catalunya i de les poblacions de cigonya blanca de les terres de Lleida, i també els cetacis del nostre litoral, conjuntament amb membres de la Universitat de Barcelona. Aquests estudis i les campanyes de defensa de les dues zones humides més importants del litoral català, el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà, ens dugueren a la conclusió que era del tot necessari crear un grup de pressió independent, que lluités per salvaguardar la fauna i el seu entorn. Això ens féu pensar que potser era bo crear un grup català d'ADENA, entitat que tenia la seu a Madrid, inspirada en els programes televisius de Félix Rodríguez de la Fuente. Aquest intent fracassà a causa de les reticències d'ADENA central i nosaltres, que ja no podíem esperar més, cercàrem el recolzament d'altres entitats catalanes lligades de prop o de lluny amb els nostres objectius.
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), les càtedres d'Ecologia, Vertebrats i Botànica de la Universitat de Barcelona, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i el Museu de Zoologia i el Zoo de Barcelona, incubaren durant mesos la idea de crear una entitat d'estudi i protecció de la natura. Així començà a desenvolupar-se l'embrió d'una lliga que, agrupant gent de les entitats esmentades i d'altres com el col·lectiu de periodistes ecologistes i els antinuclears, culminà amb la creació i la posterior legalització de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), fundada als locals del CEC el mes de juny del 1976.Sostenibilitat i territori a les Illes Balears
per Macià Blàzquez (president del Grup d'Ornitologia Balear i Defensa de la Naturalesa)
dia 19, de 9 a 10Eivissa i Mallorca estan, tristament, d'actualitat. Ho fa la construcció forassenyada d'autopistes, la desprotecció d'espais naturals, el creixement urbanístic… és la represa de la balearització. D'ençà de la reconquesta de la democràcia, les Illes Balears ens havíem intentat deslliurar de la xacra d'aquesta mala imatge, de destrucció de la costa, mitjançant la protecció dels espais naturals, les ‘moratòries', la defensa del litoral, l’’esponjament’ urbà, l’’ecotaxa’... La societat balear volgué aquest canvi de tendència, que es féu amb polítiques territorials i ambientals progressives, fins a 2003. La legislatura vigent 2003-2007, els partits que governen el país—majoritàriament pel pacte del Partit Popular amb Unió Mallorquina—han capgirat la tendència, reprenent el creixement urbanístic i de les infraestructures en contra de bona part de la societat balear que es revolta en defensa del territori i de la sostenibilitat.
Aproximació a les problemàtiques ambientals vistes des de l’Alguer
per Antoni Torre (director de la reserva natural del Cap de la Caça)
dia 19, de 10 a 11El moviment ambientalista va nàixer a l’Alguer en los primers anys setanta del segle passat amb la constitució d’una secció del WWF, per obra de alguns estudiants universitaris i professionals. Contemporàniament naixia lo moviment polític Sardenya i Llibertat amb l’objectiu de defensar la identitat cultural i lingüística i lo territori de la comunitat algueresa. Los anys setanta i vuitanta són estats fonamentals per a la defensa del medi ambient alguerès. La definitiva derrota dels projectes d’edificació d’un gran establiment turístic, amb una previsió de 40.000 llits, i d’un port en l’interior del Golf de Port Comte han consentit, trenta anys més tard, la institució del Parc Natural Regional de Port Comte i de l’Àrea Marina protegida de Cap de la Caça – Illa Plana. Aquestos són alguns dels objectius més significatius que van haver aconseguit. Molta feina necessita, encara, perquè les generacions presents i futures puguin tenir una qualitat de vida més elevada.
Territori i conflictes ambientals al País Valencià
per Maria J. Picó (directora de la revista Nat)
dia 19, d’11 a 12La intervenció farà un recorregut per l'evolució de la gestió del territori valencià a través del seguiment de diversos moviments conservacionistes. Partirem dels anys setanta i la lluita de diversos col·lectius, com ara Acció Ecologista Agró, per salvar l'Albufera i la seua devesa de la urbanització i seguirem amb el moviment per a evitar la construcció d'una autopista a l'antic llit del riu Túria (ara convertit en jardí) i, posteriorment, coneixerem el cas de Salvem el Botànic, un moviment que marcà una nova forma de reivindicar el territori públic i el patrimoni cultural, i un de posterior també molt destacat: Salvem el Cabanyal. A continuació tractarem l'origen—la presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular—i evolució de Per l'Horta.
S'analitzaran casos particulars com ara el model de Benidorm, Marina Baixa (paradigma de destrucció del litoral) i Marina d'Or (per centrar-nos en les zones humides) i també es farà un repàs de la legislació desenvolupada durant els últims deu anys que han afavorit l'ocupació indiscriminada de sòl—fins i tot, la UE ha fet denúncies per la vulneració de la propietat privada—i la creació d'una nova plataforma de col·lectius: Compromís pel Territori (la qual ja ha organitzat dues grans manifestacions, l'última el passat 3 de juny amb una participació d'unes 15.000 persones).L’aiguabarreig del Segre. Un exemple de gestió complexa d’un espai natural protegit
per Guillem Chacon (director de l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig i de l’Escola de l’Aiguabarreig)
dia 20, de 9 a 10Conservació i gestió de la biodiversitat a Andorra
per Anna Riberaygua (presidenta de l'Associació per a la Defensa de la Natura, ADN, d'Andorra)
dia 20, de 10 a 11Gestió dels recursos naturals a la Catalunya del Nord
5
per Claudi Guisset (responsable de la reserva natural de Pi-Mentet, Conflent)
dia 20, d’11 a 12
Ciències de la salut
El càncer als Països Catalans
Coordinació: Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
del 17 al 21 d'agost
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)El Pla d'Atenció Oncològica. Epidemiologia descriptiva del càncer. La recerca en biologia molecular. Els assajos clínics a Catalunya. L'oncologia radioteràpica. L'oncologia mèdica. Les cures pal·liatives i les teràpies complementàries. La contribució de la medecina fonamentada en l'evidència a la millora de l'atenció oncològica. Els reptes ètics de l'atenció oncològica. El voluntariat. La participació dels metges en l'assistència sanitària als Països Catalans.
La història de la lluita contra el càncer a Catalunya
a càrrec de Francesc Casas (Hospital Clínic)
dia 17, de 9 a 10El 8 de novembre del 1985, en el Laboratori de Física de la Universitat de Würzburg, W.C. Röntgen (1845 - 1930) descobria un tipus de raigs desconeguts que passà a anomenar raigs X, per aquesta mateixa natura misteriosa. Pocs mesos després, el 23 de gener del 1896, en feia la primera demostració pública de la seva capacitat per veure a dins dels objectes i dels cossos. La primera aplicació d'aquests raigs fou diagnòstica, fins que aviat se'n veié una possible aplicació terapèutica principalment antiinflamatòria i fins i tot anticancerosa. Una de les primeres curacions de neoplàsies cutànies referenciades a la literatura mèdica mundial és de molt aviat, del 1898.
La introducció a l'estat espanyol d'aquesta nova tecnologia fou a través de Catalunya. El Noticiero Universal de dimarts 11 de febrer del 1896 es feia ressò dels treballs amb els raigs X a la ciutat de Barcelona. El dia anterior s'havien fet les primeres radiografies a la Ciutat Comtal, a la seu de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona a càrrec del físic Eduard Fontserè. Gairebé coincidint en el temps, Cèsar Comas i Llaberia (1874 - 1956) feia també unes radiografies en públic de distints objectes. Presentarem còpies dels originals d'aquestes primeres radiografies.Comas, sensible a les possibilitats que presentaven els raigs X es desplaçà aviat a França per adquirir la tecnologia més moderna per a començar a treballar en aquest camp. En col·laboració amb el seu cosí Agustí Prió i Llaberia (1873 - 1929) començaria una tasca caracteritzada per una gran dosi d'altruisme on les vessants de divulgació, treball i experimentació, presentada en múltiples comunicacions, impressionen avui per la pulcritud i la profunditat.
El desenvolupament de la roentgenteràpia, que després es coneixeria com radioteràpia i finalment com a oncologia radioteràpica, en la primera dècada del segle XX es desenvolupà principalment en el terreny dermatològic per la poca penetració dels raigs X obtinguda pels vells tubs amb poques desenes de quilovoltatge.
A partir del 1914 amb el tub de Coolidge, que permetia produir major quilovoltatge en les dues dècades següents i seguint els principals corrents europeus (francès i alemany principalment), es desenvolupa a Catalunya la radioteràpia profunda en el tractament de les neoplàsies ginecològiques. Coincidint en el temps es realitzen les primeres campanyes de divulgació anticanceroses. L'esclat de la Guerra Civil espanyola atura també el desenvolupament capdavanter en la lluita contra el càncer al nostre país, sense aconseguir una inicial recuperació a partir dels anys cinquanta amb l'arribada a Barcelona de la primera bomba de cobalt. Més endavant, a la darreria de la dècada dels seixanta, s'introdueix la quimioteràpia a l'estat espanyol a través dels treballs pioners de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, especialment de la mà dels doctors Subias i Tuca. D'una manera molt lenta es va desenvolupant el megavoltatge a Catalunya i, malgrat que Catalunya comença a disposar de traspassos i autonomia total en Sanitat des de la fi dels setanta, la pèssima negociació dels recursos fa que no sigui fins ben entrada la dècada dels noranta que Catalunya comenci a poder comptar amb dotacions de radioteràpia per a tractar de manera moderna i adequada els ciutadans.Epidemiologia descriptiva del càncer
a càrrec de Josep M. Borràs, director del Pla director d'Oncologia
dia 17, de 10 a 11La recerca en biologia molecular
a càrrec de Ramon Mangues (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 17, d'11 a 12Els assajos clínics a Catalunya
a càrrec de Caterina Madroñal i Alfons Modolell (Clínica Corachan)
dia 18, de 9 a 10El Pla d’Atenció Oncològica
a càrrec de Marina Geli, consellera de salut, GdC
dia 18, de 10 a 11L’oncologia radioteràpica
a càrrec de Jordi Craven-Bartle (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 18, d'11 a 12L’oncologia mèdica
a càrrec de Pere Gascon (Hospital Clínic)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11Les cures pal·liatives i les teràpies complementàries
a càrrec de Xavier Gómez Batiste (ICO)
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12La contribució de la medecina fonamentada en l'evidència a la millora de l'atenció oncològica
a càrrec de Gerard Urrútia (Centre Cochrane)
dia 20, de 9 a 2/4 d'11La importància dels protons en el tractament del càncer
a càrrec de Raimon Miralbell (Hospital Cantonal Universitari de Ginebra, Suïssa)
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12El voluntariat
a càrrec de Josep Morell i Miró (president de la Federació Catalana d'Entitats Contra el Càncer)
dia 21, de 9 a 10L'atenció a la diversitat religiosa en l’àmbit hospitalari
a càrrec de Josep M. Forcada (metge i delegat episcopal per a la Patoral de la Salut, de l'arquebisbat de Barcelona)
dia 21, de 10 a 11Els reptes ètics de l’atenció oncològica
a càrrec de Jordi Craven-Bartle (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 21, d'11 a 12
Dieta, nutrició i malalties òssies
a càrrec de Sebastià Manresa (traumatòleg i professor de l'Escola d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB) i Frederic Esteva (tècnic ortopeda i col·laborador a l'Escola de Fisioteràpia Blanquerna, URL, i Àusies March de València)
dies 22 a 25, de 9 a 10Es tractarà de les alteracions òssies i relacionades amb l'alimentació i la seva prevenció. Desenvolupen un recorregut històric d'aquestes malalties carencials, especialment a l'edat mitjana i, així mateix, fan un ampli itinerari d'exemples gràfics significatius sobre el tema dins les obres pictòriques al llarg del temps. En una de les darrers enquestes de l'OMS es reconegué que l'epidèmia creixent de malalties cròniques que afecta tant països desenvolupats com els que són en vies de desenvolupament està relacionat amb els canvis dels hàbits alimentaris i de l'estil de vida actual. Entre aquestes malalties cròniques s'inclouen les que afecten l'aparell locomotor (osteoporosi, artrosi, gota...). Els mecanismes que condueixen a aquestes malalties són prou coneguts i és possible una intervenció que en redueix el risc. La industrialització, la urbanització i la globalització tenen una gran repercussió en l'estat nutricional de les poblacions com a conseqüència, com s'ha dit abans, dels hàbits d'alimentació inapropiats i la disminució de l'activitat física, la qual cosa repercuteix al metabolisme de l'os.
Continguts: història de la nutrició, concepte de ‘capital òssies’; dieta i activitat física i osteoporosi; gota i altres malalties metabòliques que afecten les articulacions; artrosi secundària a l'obesitat; l'alimentació com a mètode de cura a l'edat mitjana (escoles àrab, bizantina i cristiana); patologies òssies reflectides a les obres d'art; prevenció i tractament, futures perspectives relaciones amb les noves tecnologies.
Tecnologia
Àrea de física
Nanociència i nanotecnologies
Coordinació: Núria Ferrer (UPC, vicepresidenta de la Societat Catalana de Física)
amb la col·laboració de la Societat Catalana de Física (IEC)
del 21 al 23 d'agostL'estudi i la manipulació del món més petit, a prop del tamany dels àtoms, és possible avui dia. Això ha fet evolucionar els dispositius electrònics cap als nanodispositius i també ha donat un impuls important a les ciències de la vida, la biologia i la medicina. En el curs es veuran els fenòmens diferents, quàntics, que apareixen a nanoescala, les tècniques d'observació i manipulació. Es descriuran els reptes de futur en diferents camps de la nanotecnologia.
Què ens diu i no ens diu la física quàntica (I)
a càrrec de Lluís Ametller (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d'11Es pretén introduir la física quàntica (FQ) des d'una perspectiva històrica, incidint en alguns dels fenòmens clau del seu desenvolupament. Es destacaran els aspectes sorprenents del món microscòpic i la seva descripció pragmàtica a través dels postulats de la FQ, les eines que fonamenten el nostre coneixement del món atòmic i subatòmic. Es descriurà la incidència de la FQ en l'actualitat i, finalment, es mirarà cap al futur en la seva utilitat en el camp de la informació, la computació i la criptografia quàntiques. L'enfocament estarà essencialment orientat en la descripció objectiva dels fenòmens físics i evitarà entrar en els aspectes filosòfics—o d'interpretació—més polèmics.
Vegeu presentació en powerpoint
Perspectiva actual en nanociència i nanotecnologia
a càrrec de Jordi Pascual i Gainza (Institut Català de Nanotecnologia, UAB)
del 21, de 2/4 d'11 a les 12Vegeu presentació en powerpoint
Què ens diu i no ens diu la física quàntica (II)
a càrrec de Lluís Ametller (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC)
dia 22, de 9 a 2/4 d'11Vegeu presentació en powerpoint
Nanomaterials per a nanodispositius electrònics
a càrrec de Núria Ferrer (Departament de Física Aplicada, UPC)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12Vegeu presentació en powerpoint
Nanofabricació: sensors i biosensors
a càrrec de Xavier Borrisé (Centre Nacional de Microelectrònica de Barcelona, CSIC)
dia 23, de 9 a 2/4 d'11La nanotecnologia ha creat en els últims anys unes expectatives enormes, tant pel que fa la ciència dels objectes que s'estudien en aquest domini, com per les possibles aplicacions, que van des de la medicina a les telecomunicacions. Per tal de dur a terme aquestes nanoestructures, s'ha realitzat un gran esforç en la minituarització de components i en les tècniques per a fer possible aquesta reducció de dimensions. En aquesta xerrada es repassaran les principals tècniques per a la nanofabricació a partir de l'aproximació top-down , ço és, escalant les dimensions dels dispositius. Finalment es discutiran l'aplicació d'aquestes tècniques per a la fabricació de sensors i biosensors a escala nanomètrica, que presenten grans avantatges, tant pel que fa a la sensibilitat, el consum, la funcionalitat i fins i tot noves i revolucionàries prestacions.
Política científica en nanociència i nanotecnologia
a càrrec de Jordi Pascual i Gainza (Institut Català de Nanotecnologia, UAB)
dia 23, de 2/4 d'11 a les 12Vegeu presentació en powerpoint
Energia
amb el suport de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
del 24 al 25 d'agostEnergies alternatives
a càrrec d'Antoni Lloret (UB)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11L’experiència de l’Agència de l’Energia a Menorca
a càrrec de Margalida Ramis
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12Vegeu presentació en powerpoint
Debat: «Energia: quin model de societat volem?»
amb Joandomènec Ros (UB), Antoni Lloret, Ferran González i Cajigós (enginyer industrial, membre de la Comissió d'Energia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya) i Margalida Ramis (exdirectora de l'Agència de l'Energia de Menorca)
dia 24, a les 12ITER, energia de fusió nuclear
a càrrec de Javier Dies (professor del Departament de Física i Energia Nuclear, UPC)
dia 25, de 9 a 2/4 d'11ITER és el segon projecte internacional més gran del món després de l'Agència Internacional de l'Espai, amb un pressupost de 4.500 milions d'euros. Hi participen la Xina, Rússia, EUA, l'Índia, el Japó, Corea i Europa, països que representen a més del 50% de la població del món. ITER vol demostrar la viabilitat de la fusió com a font d'energia per al nostre planeta. El projecte ITER serà un gran parc tecnològic, la seva construcció suposa la concurrència de les mes avançades tecnologies en diferents camps com poden ésser: superconductors, materials avançats, construcció, electrònica, electrotècnia, computació, automàtica. El proppassat 24 de maig se signà el tractat per a la construcció de l'ITER a Cadarache que porta associat la instal·lació de l'Agència Europea de l'ITER a Barcelona, concretament al Campus del Besòs.
El repte de l’eficiència energètica: normativa i realitat
a càrrec de Montserrat Mata (COEIC) i Roger Marcos (COEIC)
dia 25, de 2/4 d'11 a les 12El model energètic desenvolupat i assumit durant el segle XX arriba a la seu sostre de funcionament, el creixement de les necessitats energètiques i el decreixement dels recursos naturals utilitzats fan que s'hagi de plantejar un nou sistema o la seva evolució. Un dels punts bàsics de canvi és la millora de la utilització de l'energia, de tal manera que la mateixa quantitat d'energia serveixi per a molt més; un altre punt interessant és saber aprofitar energia que fins ara no s'aprofitava. Aquests dos punts són la base de tota la normativa lligada a l'eficiència energètica. En aquesta sessió s'intentarà parlar dels esforços normatius per a assolir aquests canvis i els avenços que es duen a terme.
Vegeu presentació en powerpoint
Àrea de química
Quasi tot és química!
a càrrec d'Adela Mauri (UV)
del 22 al 24, d'11 a 12
(amb el suport de la Universitat de València)
[veg. Seminaris de les universitats ]
Àrea d’arquitectura
Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans
Coordinació: Oriol París (UPC)
del 17 al 20 d'agost
(amb la col·laboració de la Fundació Mas i Terra)Arquitectura rural i sostenibilitat
a càrrec d'Albert Cuchí (UPC)
dia 17, de 9 a 2/4 d'11La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l'ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l'arquitectura, es manifesten tant en l'aparició d'uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l'ús d'aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials.
L'arquitectura rural forma part d'un model d'ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d'aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.Arquitectura rural de Menorca
a càrrec de Tomàs Vidal (UB)
dia 17, de 2/4 d'11 a les 12Paisatges agraris i conflictes territorials als entorns metropolitans
a càrrec de Valerià Paül
dia 18, de 9 a 2/4 d'11Els darrers anys s'ha desvetllat una notable consciència territorial en la societat civil, que va més enllà de les reivindicacions sectorials de determinats col·lectius (a tall d'exemple, pagesos o ecologistes), presents als nostres països, almenys, des de la normalització democràtica. Si bé és cert que aquesta consciència territorial tendeix a manifestar-se amb motiu de problemàtiques que impliquen espais forestals o eminentment naturals, no han mancat preses de posició en contra de la destrucció de determinats paisatges agraris, en especial en contextos metropolitans o fortament urbanitzats. Seria el cas de molts indrets de l'entorn de Barcelona, del Camp, de l'Horta, de la Marina, d'Eivissa o de Mallorca. A diferència de les pugnes que giren al voltant d'espais naturals, els conflictes que tenen relació amb paisatges agraris posen sobre la taula arguments com ara: consciència d'un patrimoni històric i cultural irrepetible, fort vincle identitari amb l'indret, preocupació per la pèrdua del potencial productiu, crítica global al model urbanístic, valoració de la feina de la pagesia i de la producció fresca, tradicional, amb garantia d'origen i de qualitat etc .
El paisatge contemporani de l’horta de València
a càrrec de Miquel del Rey (UPV)
dia 18, de 2/4 d'11 a les 12La desaparació de la masoveria: una visió literària
a càrrec d'Antoni Pladevall i Arumí (escriptor)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11Control ambiental de l’arquitectura rural
a càrrec de Rafael Serra i Florensa (UPC)
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12Realisme i idealització en la rehabilitació de l’arquitectura tradicional catalana
a càrrec de Ramon Ripoll (UdG)
dia 20, de 9 a 2/4 d'11En aquests últims anys s'ha generat una intensa activitat restauradora de l'arquitectura tradicional catalana. La necessitat de donar nous usos a les cases de poble, les cases de pagès, les edificacions rurals de tota mena etc., ha obligat a intervenir amb profunditat aquests tipus d'edificacions per actualitzar-les. Els sistemes i els criteris d'intervenció actuals són dispars i sovint molt discutits. En aquesta conferència es compararan els sistemes realistes de reparació i de reconstrucció preindustrials (segles XVIII-XIX) en relació amb els sistemes excessivament idealitzats propis de l'actualitat (segles XX-XXI).
Arquitectura rural de l’Alguer
a càrrec de Joan Oliva (arquitecte)
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12L'arquitectura rural tradicional en les campanyes de l'Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l'Alguer vella') per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l'edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d'habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l'estructuració de l'espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l'edilícia rural tradicional al territori de l'Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d'arquitetctures pobres però ple de significat?
Ciències socials
Àrea d’economia
L'economia dels Països Catalans: cap a un nou model de creixement?
Coordinació: Elisenda Paluzie (UB)
Amb la col·laboració del Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya
del 17 al 20 d'agostQuines perspectives de futur té l'economia dels Països Catalans? Definició dels trets bàsics de l'economia dels Països Catalans. Canvi en el seu model de creixement cap a una economia basada en la innovació, la recerca i el capital humà? El dèficit en les infraestructures públiques té efectes acumulatius negatius sobre aquest procés de creixement? Els efectes de l'envelliment de la població sobre el creixement. La relació creixement-conservació del medi ambient.
L’evolució del ‘pacte’ Catalunya - Govern espanyol (proteccionisme aranzelari a canvi de suport polític)
a càrrec d'Alfons Almendros (UPF)
dia 17, de 9 a 11Absència d'unes relacions clares a l'actualitat, conseqüències per al creixement. D'una economia tancada a una economia abocada al exterior. L'obertura exterior com a motor del creixement i determinant de l'estructura industrial i de serveis del país. El sector exterior com a palanca del creixement. Els punts estratègics del nou model: comerç exterior, multinacionals ‘de butxaca' catalanes, presència de multinacionals estrangeres, nous instruments de promoció.
Visió política I
a càrrec d'Antoni Fernández Teixidó (secretari de política econòmica de CiU)
dia 17, d'11 a 12Els altres punts estratègics del nou model de creixement
a càrrec d'Alfons Almendros (UPF)
dia 18,de 9 a 11Desenvolupament i equilibri territorial: de les oportunitats cícliques barcelonines a la falta d'infraestructures causada pel dèficit fiscal. El pes de la immigració. Impacte sobre la productivitat de l'economia catalana. Una productivitat que permet nous objectius i horitzons.
Les Illes. Perspectives de l'economia balear
a càrrec de Joan Mir (UIB)
dia 18, d'11 a 12El turisme ha estat el motor de la modernització econòmica i social, però, dins un context de dependència política, s'ha convertit en un factor desestabilitzador per al medi ambient i per a la identitat. L'economia balear és madura i cerca vies d'adaptació als nous reptes.
El camí a l’excel·lència dintre d’un nou model de creixement de l’economia catalana
a càrrec d'Alfons Almendros (UPF)
dia 19, de 9 a 11
Innovacions, plantejaments estratègics originals i visió de futur. El precedent de Frank Pearson i Carles Montañès el 1911.Visió Política II
a càrrec de Josep Huguet (exconseller de Comerç, Consum i Turisme de la GdC, ERC)
dia 19, d'11 a 12Creixement i cohesió social
a càrrec d'Elisenda Paluzie (UB)
dia 20, de 9 a 11Visió Política III
a càrrec de Martí Carnicer (secretari general d'economia i finances, PSC)
dia 20, d'11 a 12
Àrea de comunicació
Reptes i oportunitats dels mitjans de comunicació comarcal
Coordinació: Carles Pont (UPF)
del 23 al 24 d'agostEls mitjans de comunicació comarcals als Països Catalans tenen una sòlida tradició que es remunta al segle XVIII. La irrupció de les noves tecnologies i els canvis socials que plantegen els nous temps han generat nous reptes, però també grans oportunitats per a mitjans i professionals. En aquest curs coneixerem les principals capçaleres, els seus projectes i els canvis previstos als media d'àmbit local i comarcal.
Presentació del curs
a càrrec de Carles Pont (UPF)
dia 23, de 9 a 2/4 de 10Orígens, evolució i estat actual de la premsa comarcal
a càrrec de Carles Pont (UPF)
dia 23, de 2/4 de 10 a les 11Gavarres: una revista per a anar més lluny des de molt a prop. Una proposta innovadora de premsa comarcal
a càrrec d'Àngel Madrià (UPF, editor de la revista Gavarres ) i Xavier Cortadellas (UdG, director de la revista Gavarres)
dia 23, d'11 a 12 del migdiaLa proposta és explicar el funcionament d'una publicació àmpliament etnològica i popular, d'aparició semestral que, tot i que només es distribueix a l'àrea de les Gavarres i de l'Ardenya (Baix Empordà, Gironès i la Selva), té un tiratge de 4.000 exemplars i que, l'any 2005 fou considerada la millor publicació en català, de la mateixa manera que, el 2002, fou considerada com una de les tres millors noves publicacions en la nostra llengua. Nascuda amb la voluntat de deixar un testimoni escrit i gràfic de la gent de les Gavarres i de l'Ardenya o del territori del seu voltant, Gavarres inclou també el Baix Ter, el Montgrí i les planes veïnes. Revista de la gent i feta per la gent, compta amb més de cinquanta col·laboradors, tracta temes històrics, paisatgístics, lingüístics, gastronòmics, botànics, faunístics o de patrimoni, proposa un seguit d'excursions i d'indrets, publica a cada número un dossier (des del senglar, fins a l'aigua, passant pels oficis d'abans, per les dones de pagès o per la guerra o pel contraban) i comença sempre amb entrevistes i perfils o retrats dels protagonistes més humils, però també més reals del dia a dia i del nostre passat més recent. Gavarres vol preservar, però també vol rememorar i, vol sobretot ser present en la defensa de tot el que ens defineix com a col·lectivitat i com a poble. Gavarres vol anar més lluny des de molt a prop: una revista que es fa llegir.
La premsa local i comarcal del País Valencià. Síntesi històrica i situació actual
a càrrec de Francesc Martínez (UV)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11La premsa local valenciana, tal com la coneixem avui, és un fenomen que naix en la segona meitat del segle XX . Actualment s'editen quaranta-set periòdics venals locals i comarcals privats independents, escrits majoritàriment en català, entre els que destaquen El Punt , Crònica de la Vall d'Albaida, El Cresol , Ciudad de Alcoy, Canfali o Papers de l'Horta. Això no obstant, el mercat de la premsa local del País Valencià està dominat per les edicions comarcals dels grans diaris propietat de grans grups de comunicació estatals, com ara Levante-EMV , Información, Mediterráneo o Las Provincias. La premsa local autòctona és fluctuant i efímera. Des del 1996 ençà han tancat més de quaranta setmanaris en tot el territori valencià, i no s'ha consolidat una premsa d'edicions comarcals en català. Malgrat tot, aquesta premsa fa un important paper de normalització lingüística i descentralització informativa.
Els editors de premsa comarcal en l’actual entorn comunicatiu complex
a càrrec de Joan Corbella (UPF)
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12 del migdiaL'entorn en què la premsa comarcal realitza la seva funció social i econòmica ha canviat extraordinàriament en els darrers deu o quinze anys. L'interès per la informació i la publicitat locals, la necesistat de créixer fora dels seus mercats tradicionals i la facilitat d'aprofitar la innovació tecnològica per a crear mitjans de comunicació (televisió, internet gratuïts), ha portat els grans grups comunicatius i empreses sense vinculació anterior amb la premsa comarcal a oferir els seus serveis allà on la premsa comarcal disposava d'un gran reconeixement social. La sessió farà un repàs a les característiques d'aquest nou entorn complex, i a les oportunitats i amenaces per a la premsa comarcal.
Taula rodona: La premsa comarcal a debat. Experiències
amb Estanis Alcover (UAB, El Punt , president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal), Gonçal Mazcuñan (UPF, director de Regió 7), Antoni Riera (Associació de Premsa Forana de Mallorca, director del setmanari Cent per Cent), Ramon Queralt (director de Som Garrigues), Josep Maria Arasa (UAB, director de La Veu de l'Ebre) i Carles Pont (UPF) , moderador
dia 24, a les 5 de la tardaLa ràdio en català: balanç als trenta anys de la represa
a càrrec d'Enric Frigola (director adjunt de Catalunya Ràdio)
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
dies 21 i 22, de 10 a 12
Àrea de filosofia
Jocs d’identitat a l’actual vida europea
Coordinació: Jordi Sales (UB)
del 17 al 20 d'agost, de 10 a les 12Les internacionals polítiques i l’actual vida europea
La internacional socialdemòcrata
a càrrec de Pau Solanilla (PSC)
dia 17, de 10 a 2/4 d'11La internacional democratacristiana
a càrrec de Josep M. Pelegrí (UDC)
dia 18, de 10 a 2/4 d'11L'esquerra verda
a càrrec de Joan Saura (ICV)
dia 19, de 10 a 2/4 d'11La internacional liberal
a càrrec de Carles A. Gasòliba (CDC)
dia 20, de 10 a 2/4 d'11Jocs d’identitat a l’actual vida europea
a càrrec de Jordi Sales (UB)
del 17 al 20 d'agost, de 2/4 d’11 a les 12L'objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l'actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d'identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l'Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà.
Àrea d’antropologia
Les tradicions africanes : velles cultures, fràgils democràcies
Coordinació: Ferran Iniesta (UB)
del 17 al 20 d'agostEl curs vol desfer el tòpic que veu en les antigues tradicions el gran obstacle per a la millora dels països africans. S'estudiaran exemples significatius, a les diverses regions continentals (joola a Senegal, basaa a Camerun, sakalava a Madagascar), on veurem l'arrelament i la vitalitat de molts sistemes precolonials, i sovint el seu tarannà constructiu o la seva capacitat per a resoldre conflictes. També s'analitzaran els comportaments estatals i el seu recent acostament a les autoritats tradicionals (Uganda, Moçambic, Sud-àfrica).
El món tradicional africà
a càrrec de Ferran Iniesta (UB)
del 17 al 20, de 9 a 10El concepte de tradició: fets i debats. Un model de referència: l'antic Egipte. L'islam a l'Oest africà: sufís i reformistes. Les tradicions a la regió equatorial: els basaa. Societat civil, al sud del Sahara
Poder estatal i autoritat tradicional
a càrrec d'Albert Roca (UdL)
del 17 al 20, de 10 a 11El concepte de democràcia: fets i debats. Les tradicions segons el model del despotisme oriental. El Moçambic independent i l'autoritat tradicional. L'estat malgaix modern i els antics poders. African Renaissance: el festeig a les tradicions.
Identitat ètnica i models tradicionals
a càrrec de Jordi Tomàs (ISCTE, Lisboa)
del 17 al 20, d'11 a 12El concepte d'ètnia: fets i debats. La identitat ètnica: antigues i noves tradicions? La reialesa entre els joola d'Oussouye (Senegal). Tradició, nacionalisme i guerra a Casamance. Acció tradicional i ressolució de conflictes.
5
Àrea d’història
Perfils del passat. Una història de Catalunya des de les biografies
Coordinació: Àngel Casals (UB)
del 17 al 20 d'agostCurs de repàs de les biografies de personatges de la nostra història (alguns més coneguts, altres que seran una certa sorpresa). Més enllà de les grans categories històriques, en els darrers anys la historiografia s'ha tornat a fixar en les biografies. Però no per tornar al vell sistema de les ‘figures il·lustres’, sinó per fer, a partir del personatge, més comprensible el món en què va viure.
Les biografies, una altra manera d'’explicar la història
a càrrec d'Àngel Casals (UB)
dia 17, de 9 a 10Josep Irla, el president desconegut
a càrrec de Carles Santacana (UB)
dia 17, de 10 a 11Alfons d'’Aragó, el bastard que pogué regnar?
a càrrec d'Àngel Casals (UB)
dia 17, d'11 a 12Joan de Margarit, l'heroi controvertit
a càrrec de Valentí Gual (UB)
dia 18, de 9 a 10El general Cabrera i el món del carlisme
a càrrec de Carles Santacana (UB)
dia 18, de 10 a 11Antoni d’Armengol, baró de Rocafort. La noblesa i la Guerra dels Segadors
a càrrec de Valentí Gual (UB)
dia 18, d'11 a 12El més gran bandoler català i el més desconegut: Antoni Roca
a càrrec d'Àngel Casals (UB)
dia 19, de 9 a 10Joana Massissa, veritat històrica i llegenda
a càrrec de Valentí Gual (UB)
dia 19, de 10 a 11Francesca Bonmaison, una afirmació de la dona
a càrrec de Carles Santacana (UB)
dia 19, d'11 a 12Caterina Suárez de Figueroa, duquessa de Cardona. La noblesa i la Guerra dels Segadors
a càrrec de Valentí Gual (UB)
dia 20, de 9 a 10Antoni de Capmany i els límits del pensament il·lustrat
a càrrec d'Àngel Casals (UB)
dia 20, de 10 a 11Pere Bosch i Gimpera, universitat i política
a càrrec de Carles Santacana (UB)
dia 20, d'11 a 12
Àrea de Política
Actualitat i perspectives d’Euskalherria
Coordinació: Jaume Renyer (URV)
del 17 al 21 d'agostEls esdeveniments polítics d'Euskalherria l'any passat i enguany (refús del Congrés espanyol al Pla Ibarretxe i alto el foc permanent d'ETA) obren perspectives per a una recomposició del mapa polític basc vigent des de la transició ençà i assenyalen el camí cap a una majoria social i política favorable a la sobirania nacional que cerca fórmules de consens internes i de negociació amb l'Estat que la facin possible.
Perspectives de l'esquerra abertzale després de l’alto el foc d’ETA
per Pernando Barrena
dia 17, de 9 a 11 del matíUna perspectiva nacional catalana sobre el procés polític basc
per Josep-Lluís Carod-Rovira (president d'ERC)
dia 18, de 9 a 11 del matíEl País Basc i Catalunya són els referents nacionals, sense estat, més importants de la península ibèrica. Aquesta circumstància—l'existència d'un sistema de partits característic, una elevada consciència col·lectiva i una llengua nacional pròpia—els singularitza. Des de les primeres expressions nacionals reivindicatives d'un país i de l'altre, fins als nostres dies, les relacions entre aquestes dues realitats nacionals s'han mogut entre la complicitat i el mimetisme, més que no pas entre la col·laboració organitzada i una estratègia comuna, davant el mateix adversari. Recels i desconeixements mutus, així com admiracions i simpaties, s'han manifestat també al llarg de la història. El procés de pau que ara s'hi viu pot ser analitzat amb ulls catalans d'avui, conservant sempre la mirada llarga sobre la història passada.
Balanç del Pla Ibarretxe
a càrrec de Xabier Ezeizabarrena (PNB)
dia 19, de 9 a 11 del matíVegeu: presentació powerpoint, resum de la proposta de reforma de l'estatut, text de la proposta de reforma de l'estatut
El dret de decidir, base del nou procés polític d’Euskalherria
per Martin Aranburu (membre del Forum de Debat Nacional)
dia 20, de 9 a 11 del matíTaula rodona: «Punts de contacte entre la reivindicació nacional basca i catalana»
amb Toni Strubell, Gorka Knörr i Martxelo Otamendi
dia 21, a les 12 del migdiaAutonomies, autodeterminació, independència: compatibilitats i antagonismes
a càrrec de Josep Guia (UV)
dies 23 i 24, de 10 a 11
(amb el suport de la Universitat de València)
[veg. Seminaris de les universitats ]
Humanitats
Àrea de llengua
Llengua, educació i mitjans de comunicació. Balanç, reptes i perspectives als cent anys del Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana
Coordinació: Joan Borja i Sanz (UA)
del 17 al 20 d'agostAls cent anys de l'històric Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, l'efemèride invita al balanç –aproximatiu, panoràmic, documentat i interdisciplinari- respecte de la situació social del català després de les revolucions de l'educació, de la tecnologia i de la informació. Aquest curs proposa fer aquest balanç des de perspectives filològiques, pedagògiques, periodístiques, literàries i sociolingüístiques.
Llengua catalana: aproximació històrica i interpretació sociolingüística
per Joan Borja i Sanz (UA)
dia 17, de 9 a 12Escola i llengua als Països Catalans
per Josep M. Escolano López (UA)
dia 18, de 9 a 12Anàlisi crítica del discurs: llengua i mitjans de comunicació
per Laia Climent i Raga (UJI)
dia 19, de 9 a 12El periodisme en català: situació actual i perspectives de mercat
per Jordi Fortuny (periodista)
dia 20, de 9 a 12L’aportació de Pompeu Fabra al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
per Lluís Marquet
del 21 al 25, de 9 a 10L'objectiu del curs és exposar les idees bàsiques de la comunicació presentada per Fabra al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) sobre el tema «Qüestions d'ortografia catalana», i analitzar-ne els criteris defensats per l'autor, els quals després serviren de base per a l'establiment de les Normes ortogràfiques (1913). També s'analitzaran algunes contribucions d'altres autors sobre aquest tema o, en general, sobre llengua, com també les esmenes que Fabra presentà a aquestes contribucions. És fonamental analitzar detingudament les solucions proposades per Fabra als problemes d'aleshores, en uns moment en què la llengua catalana no era encara unívocament fixada i en què les propostes dels diferents gramàtics i estudiosos de la llengua eren totalment divergents i sovint contradictòries. També cal considerar positivament les aportacions dels ponents i valorar convenientment la tasca desenvolupada per Antoni M. Alcover, l'ànima del Congrés. En especial és interessant fer veure com moltes de les qüestions debatudes, tot i el temps transcorregut, són encara avui plenament vigents.
EuroCom: feu-vos plurilingües europeus immediatament
a càrrec de Til Stegmann (Univ. Frankfurt)
dies 17, 18 i 19, d'11 a 12 del migdiaSaber llegir noves llengües que estiguin emparentades amb les que coneixem és molt més fàcil del que es pensa: es pot fer gairebé immediatament. Cal, però, desenvolupar unes tècniques de com fer el transfer d'una llengua a l'altra i prendre consciència del perquè això funciona. El mètode EuroCom posa a disposició aquestes tècniques i fa que en quatre dies puguem començar a anomenar-nos lectors plurilingües, llegint textos en occità, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès i obrint-nos pas al costat romànic de l'anglès o d'altres llengües. Visiteu www.eurocomresearch.net per imprimir-vos una introducció general EuroCom o, millor, feu-vos amb el nostre llibre complet en català que podeu trobar en dotze llibreries de tots els països catalans (us n'envio la llista si em feu un correu a tilstegmann@em.uni-frankfurt.de) i que us servirà per aprofitar millor el curset.
Llengües i política lingüística a la Unió Europea
a càrrec de Bernat Joan i Marí
del 24 al 25, de 10 a 111. Aproximació a una classificació sociopolítica de les llengües d'Europa: llengües de tractat, llengües minoritzades, minories lingüístiques, llengües minoritàries... 2. Polítiques aplicables a cada tipologia de llengües: oficialitat lingüística a nivell europeu, oficialitat a nivell ‘regional’, transmissió patrimonial, ‘respecte i protecció'’... 3. Existeix una política lingüística europea? Polítiques estatals i polítiques de la Unió Europea. La Carta Europea de les Llengües Minoritàries, les Llengües de Tractat... El cas del català, el basc i el gallec. 4. Entorn de la protecció de llengües: Carta Universal dels Drets Lingüístics (Barcelona 1996).
Preguntes i respostes sobre sociolingüística bàsica
per Gabriel Bibiloni (UIB)
del 22 al 25, de 9 a 10En aquest curset, adreçat a joves preuniversitaris, tractarem de donar resposta a un conjunt de preguntes de caràcter sociolingüístic que un ciutadà de cultura mitjana del nostre país es formula quotidianament. El contingut oscil·larà entorn de quatre temes bàsics (un per a cada dia) i mirarem d'esbrinar les solucions a partir del diàleg i del mètode participatiu.
El català és una llengua minoritària? Per què algunes llengües es diuen ‘minoritàries’ si tenen molts més parlants que altres llengües que no s'hi consideren? Què són les majories i les minories?
Per què els catalanoparlants són bilingües i els hispanoparlants més aviat no? Què és el bilingüisme unilateral? Què són les normes de tria i d'ús lingüístics? D'on surten i com s'aprenen? Qui les controla? Quins efectes tenen?
Per a què serveix un Estat? Com actuen els Estats en la promoció i protecció de les llengües? Què volem dir quan diem ‘comunitats lingüístiques sense Estat’? És possible un Estat que assumeixi i protegeixi diverses llengües per igual?
Per què el valencià (i el balear) és català? Amb quins criteris es defineix què és una llengua? Quin paper hi tenen l'estructura lingüística, el nom, la normativa i l'estàndard? Per què hi ha secessionisme a la comunitat lingüística catalana?
Àrea de literatura
Escriptors al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)
Coordinació: Joan Borja (UA)
del 21 al 25 d'agost
(amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes )Aquesta àrea presenta el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906 com a primer acte organitzat amb la voluntat d'aplegar representants de tots els Països Catalans (pràcticament només havia tingut com a precedent les Festes de Banyuls de la Marenda de l'any 1883, amb Jacint Verdaguer al capdavant). En aquesta àrea volem ressaltar les figures literàries que hi assistiren i completar-ho amb altres autors que publicaren obres importants aquest mateix any.
Josep Blazy, Juli Delpont i Esteve Casaponce
per Miquela Valls (Universitat de Perpinyà)
dia 21, de 9 a 2/4 d'11El 1906, l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana accelerà la creació a Perpinyà de la Société d'Études Catalanes. El seu programa era de fomentar la represa literària del català, i la seua primera acció fou de trobar representants rossellonesos per a les diferents àrees del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Mossèn Blazy (1878 - 1933), que estava traduint el Canigó, Juli Delpont (1865 - 1924), autor d'antologies, i el contista mossèn Esteve Caseponce (1850 - 1932) foren tres d'aqueixes veus catalanistes del nord.
Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera
per Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
dies 21, de 2/4 d'11 a les 12Àngel Ruiz i Pablo
per Josefina Salord (Institut Menorquí d'Estudis)
dia 22, de 9 a 2/4 d'11La participació d'Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, 1865-Barcelona, 1927) al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana impulsà la dimensió adquirida, des del tombant de segle, com a referent de la literatura catalana a l'illa gràcies a l'edició de l'obra costumista Per fer gana (1895) i a les relacions amb el món cultural mallorquí a través de les col·laboracions a La Almudaina i a l'amistat amb Joan Alcover i Antoni M. Alcover. Tot i que combinà l'adscripció al regionalisme conservador amb una producció bilingüe, l'edició de la seva obra narrativa a la Biblioteca Popular de L'Avenç el 1910 i a la Biblioteca Literària el 1928 el consagrà com el primer escriptor menorquí de la literatura catalana contemporània. Resseguir la seva trajectòria permetrà de revisar aquesta valoració tot situant-les dins el context cultural menorquí.
Joaquim Ruyra
per Lluïsa Julià (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12Teodor Llorente
per Víctor Gómez Labrado (Fundació Joan Fuster)
dia 23, de 9 a 2/4 d'11La participació de Llorente al Congrés: el prestigi d'una venerable figura. Els altres valencians al Congrés: dels versos a la investigació sobre la llengua, l'aportació del pare Lluís Fullana. Llorente l'any 1906. Els darrers anys de la seua vida. Llorente vist pels altres: els joves poetes del 1909, la República de les Lletres (1936), Joan Fuster, Sanchis Guarner, Rafael Roca Ricart. Un balanç: la llengua culta abans i després de Llorente; el contrast amb la vigència oral de la llengua catalana a la ciutat de València.
Frederic Mistral
per Jaume Figueras i Trull (Arxiu Occità, UAB)
dia 23, de 2/4 d'11 a 12Joan Maragall
per Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11Àngel Guimerà
per Ramon Bacardit
dia 24, de 2/4 d'11 a 12Després de la mort de Jacint Verdaguer, Guimerà era la figura viva més representativa de la renaixença, per sobre de Narcís Oller, que mai no va tenir la dimensió popular i simbòlica dels seus dos coetanis. El 1906, a més, la seva fama com a autor de prestigi internacional estava ja consolidada i es pot dir que havia fet el millor de la seva obra. Davant la seva personalitat els autors noucentistes adoptaren una actitud condescendent, i així, tot i valorar-lo com a creador d'un teatre català de nivell literari, el subestimaren com a creador de llengua literària, entre altres coses perquè el seu model lingüístic era considerat massa ‘popular’. En la meva aportació, contrastaré la dimensió pública de l'autor, vist com a model per al gran públic i em referiré a la seva llengua literària, més moderna i acurada del que els noucentistes li volien reconèixer.
Antoni Ciuffo i Joan Palomba
per Carles Sechi
dia 25, de 9 a 2/4 d'11Llorenç Riber i Gabriel Alomar
per Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
dies 25, de 2/4 d'11 a les 121906-2006: centenari d'Horacianes de Miquel Costa i Llobera, Pilar Prim de Narcís Oller i Les multituds de Raimon Casellas
per Joan Alegret (UIB)
del 17 al 20, de 9 a 10
Àrea de música
El patrimoni musical català: compositors, intèrprets i vida musical
Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (UB)
del 21 al 25 d'agostEls cursos d'enguany volen presentar diversos exemples de la recuperació del nostre patrimoni musical en diferents àmbits. Des de les figures cabdals de la composició fins als intèrprets o el teixit social, es vol reflexionar sobre el passat, el present i el futur d'una vida i una personalitat musical molt activa, que ha de tenir el seu lloc i ha de complir la seva funció en un entorn globalitzat. Com a complement del programa, hi haurà els concerts de la soprà Olga Miracle (obres d'Enric Morera i Eduard Toldrà, dia 20, a l'església de Catllà), el pianista Joan Moll (obres de Pere Miquel Marquès, Miquel Capllonch, Antoni Torrandell, Baltasar Samper, Joan Maria Thomàs i Jaume Mas Porcel, dia 21, a l'església de Catllà), el Cor el Micalet (obres de Matilde Salvador, dia 23, a l'Església de Sant Pere, de Prada) i l'Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans, sota la direcció de Salvador Brotons (obra simfònica inèdita d'Enric Morera i una obra de Manuel Palau, dia 24, a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà).
Enric Morera, compositor polièdric
a càrrec de Jaume Carbonell i Guberna (UB)
dia 21, de 9 a 12, dies 23 i 25, d'11 a 12Un dels compositors més importants de la música catalana, i un dels més desconeguts. A més de la seva rica i decisiva producció sardanística i coral, Morera té una important producció simfònica, operística, de música de cambra i cançó, que cal descobrir i no oblidar. A més, tingué un paper clau en el terreny de la gestió i la promoció musical durant els anys del modernisme.
Intèrprets catalans
a càrrec de Jaume Comellas i Colldeforns (UPF)
dia 22, de 9 a 12, i dia 23, de 9 a 11Oferirem una visió biogràfica de quatre figures cabdals de la música catalana del segle xx , tots ells precisament destacats intèrprets, així com les relacions que mantingueren entre ells, a fi d'ajudar a configurar una visió general de tota una època. Són: el guitarrista Miquel Llobet, el violoncel·lista Pau Casals, el director Eduard Toldrà i la soprano Victòria dels Àngels. A cadascun d'ells dedicarem una sessió d'una hora, llevat de Victòria dels Àngels, a qui correspondran les dues del programa del dia 23. La raó és, ultra la seva indiscutible categoria artística i la grandesa de la seva persona, la immediatesa del seu traspàs—un any i mig—, que dota la seva figura d'un interès particular. Hom intentarà abordar la doble dimensió artística i cívica i llur paper específic com a estendards de la cultura musical catalana. També, en els casos en què això és més evident—Casals i Victòria dels Àngels—, les relacions amb Prada. Reforçarem les lliçons amb il·lustracions.
Debat: «Els nostres compositors han existit mai?»
amb Salvador Brotons (director d'orquestra), Joan Moll (pianista), Jaume Carbonell i Guberna (UB), Jaume Comellas (director de Revista Musical Catalana ) i Daniel Codina (prior de Cuixà)
dia 22, a les 5Wolfgang Amadeus Mozart: 250è aniversari del seu naixement (1756-2006)
a càrrec de Joan Vives (Catalunya Música)
dia 24, de 9 a 12, i dia 25, de 9 a 11Els aniversaris són una excusa meravellosa per apropar-nos i conèixer millor la dimensió personal i l'aportació dels grans noms en majúscules del passat. És per això que el 250è aniversari del naixement de W.A. Mozart ens empeny a través d'aquest seminari a aprofundir en el seu temps, la seva personalitat i sobretot a cercar les claus que fan de les seves composicions un referent de vàlua extraordinària en el marc de la història general de la música. L'evolució d'una obra que més enllà de la seva aparença sonora equilibrada, cristal·lina i formal, ens ofereix un enginy i una paleta expressiva de profunda riquesa en el sentit més ampli. El fil cronològic ens servirà per organitzar, comentar i entendre l'aportació d'aquest músic universal en el marc del seu temps i el seu context musical.
Introducció i la formació del geni
El context mozartià . El final del barroc. Els corrents preclàssics van acomiadant progressivament l'imperi del baix continu. Frederic ‘el Gran’ de Prússia, L'orquestra de Mannheim, la reforma de Gluck, Franz Joseph Haydn, la simfonia i el quartet... L'apèndix: Catalunya en els temps de Mozart.
Introducció i etapa de Salzburg (1756-1781). Viena i l'adveniment del classicisme. Els Mozart de Salzburg. El nen prodigi. Els viatges: formació i influències. La música social. Darrers anys al servei de l'arquebisbe Colloredo. El darrer viatge a França via Mannheim, l'estrena d' Idomeneo a Munic, el cop de peu i Viena.
Els anys daurats i la fi
Etapa de Viena (1781-1791). La maduresa prematura. L'apoteosi d'una producció amb convicció: l'escena i el concert. De l'èxit a la inestabilitat.
1791, els últims moments. Els darrers esdeveniments musicals i biogràfics. El Rèquiem. Una mort de pel·lícula. La perennitat de la seva obra.
Àrea d’art
Art i societat: l’art una acció transformadora (II)
Coordinació: Tània Costa i Anna Pujadas (UPF)
del 21 al 25 d'agostHi ha creadors que conceben l'art com a acció transformadora de l'individu i de la societat. El material que treballen no sempre té substància física. La vivència, el record, els esdeveniments, els volers, els desitjos, tot això pot ser el material de l'artista: «Una actitud pot ser la forma, un comportament pot ser el contingut”». Es proposen les ponències de creadors que amb la seva obra i la seva posició vital plantegen una intervenció en l'articulació de la societat.
I ara com li explico?
a càrrec de Maja Cecuk
dia 21, de 9 a 12Els mitjans de comunicació apel·len, cada cop més, a les pors i a l’instint de supervivència a través de la presentació catastròfica dels fets. Les vivències dels altres només són notícia quan perjudiquen el nostre món del benestar, o formen part d'ofertes turístiques. Quan desapareix l'exotisme també desapareix el negoci. Per aquesta raó es parla més de les diferències que no pas de les coses que ens uneixen. I tot això darrera d'un vel d'ignorància promoguda pel totalitarisme i la prepotència etnocentrista. Us proposo jugar a ser els altres.
Temps real: a les palpentes entre la definició i la indefinició
a càrrec de Josep Manuel Berenguer
dia 22, de 9 a 12Quan penso una obra artística, dirigeixo l'atenció vers coses com ara la discontinuïtat o l'infinit, la granularitat, la selecció natural, les màquines de Turing i altres autòmats, el que pot ser dit i pensat, la fugacitat de la forma, la vida —la natural i l'artificial— i la intel·ligència —la natural i l'artificial—, el temps, la percepció, l'autoorganització, la transmissió d'informació —en i entre els organismes naturals, així com en i entre els dispositius artificials—, els processos de generació de sentit, la memètica i la genètica, l'evolució de la matèria, la transcendència, la mort, l'aparició del sentit de l'ètica, la distribució igual dels recursos energètics del planeta i en moltes altres coses que ara mateix no estan presents en la meva actualitat conscient.
Accions com a processos personals dins de l'Art?
a càrrec d'Àngel Pastor i Malgosia Buttewick
dia 23, de 9 a 12a) Realitzarem un recorregut per algunes de les nostres obres o projectes. b) Plantejarem una introducció al caire processual de l'Art d'Acció: l'acció com a experiència compartida en temps real entre l'artista i el públic; l'acció com a mitjà de recerca i d'experimentació lliure; l'acció com a procés de relació intersubjectiva; l'acció com a procés de relació amb l'entorn o context. c) Desenvoluparem una part pràctica amb performances i vídeo-performances a l'espai. d) Finalment, proposarem un debat obert als alumnes a partir d'algunes preguntes o qüestions puntuals: on s'esdevé l'acció? On comença i s'acaba la experiència de l'acció? Com es viu la hibridació lingüística en el nostre cas personal? etc.
La visualització de la interacció
a càrrec de Mar Canet
dia 24, de 9 a 12Jove artista dels nous mitjans digitals. Fa un any que ha engegat una recerca sobre la relació entre art, noves tecnologies i informació. Ho aplica a la borsa en col·laboració amb un economista i un artista plàstic en un projecte anomenat Derivart. També ho aplica a l'intercanvi d'informació a través dels correus electrònics en un projecte titulat Nodemail en el qual estudia la manera de fer visibles aquests fluxos d'informació.
Projecte HOME. El fotògraf a través de l'espai suburbà
a càrrec de Pere Grimau
dia 25, de 9 a 12Els espais involuntaris que genera la societat en la seva expansió pel territori podrien ser els llocs per a una espiritualitat del nostre temps? La fotografia i l'expansió suburbana són dues maneres de relacionar-se amb el territori. El fotògraf, en aquest cas, accepta les condicions del caos urbanístic amb l'objectiu de pensar l' espai i la manera que l'home té de recrear-lo. Les imatges cerquen un recer, un espai humà entre els homes. L'artista proposa intervenir en les conjuntures urbanes del nostre territori a través de les seves imatges.
Estètica de la guerra o l’art de fer-ne un espectacle (l’Art Nou a debat)
a càrrec d'Arnau Puig
dies 18 i 19, de 10 a 11Si la guerra implica un conjunt de decisions instantànies a prendre i d'actituds perquè aquelles opcions siguin efectives, això demana i imposa un seguit de formes a través de les quals la guerra es manifesta. Aquest és exactament el principi de l'art: un impuls, una idea, un objectiu i la seva realització; això concretat pels o amb els mitjans que s'escullin. Les imatges que en resulten ho corroboren. La similitud amb l'art contemporani és més frapant perquè no se sap mai si l'obra és ja feta abans o només s'assoleix al final.
Tipografia
dia 19
(amb el suport de l'Ajuntament de Ripoll)Els orígens i l’evolució de l’escriptura manuscrita al llarg de la història
a càrrec d'Oriol Miró i Guinovart (cal·lígraf)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11Eudald Pradell, un tipògraf ripollès del segle XVIII
a càrrec d'Albert Corbeto i Andreu Balius
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12Presentació del projecte i l’exposició Scriptorium de Ripoll i del Taller d’Escriptura Medieval, que se celebraran a Ripoll el mes de setembre del 2006
a càrrec de Ramon Prat (regidor de turisme i cultura de l'Ajuntament de Ripoll) i d'Antoni Llagostera (president del Centre d'Estudis Comarcal del Ripollès)
dia 19, a les 6 de la tarda
Àrea audiovisual
Memòria històrica del cinema republicà
Coordinació: Encarnació Soler (Cinema RESCAT)
del 21 al 25 d'agostEl 14 d'abril del 1931, amb la proclamació de la II República, s'obria una porta a una prometedora transformació social que canviaria les relacions entre els homes i les dones, atorgant-los uns drets que sempre els havia estat negats, oferint atenció a la infància, amb una renovació pedagògica en el si de les escoles públiques, capdavantera arreu; servant per al conjunt de la població l'extensió sanitària, creant un marc obert a un nou sentit social de llibertat. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, amb la insurrecció feixista del 18 de juliol del 1936, es frustraren i tallaren d'arrel vides i esperances, transformacions i canvis, i quedà palès, el 1939, quin hauria de ser el nou model de societat que imperaria durant llargues dècades. El cinema a Catalunya es convertí en una eina poderosa de diversió i d'instrucció durant l'etapa republicana, just quan el cinema sonor estava a les beceroles, mentre que a la guerra civil fou portadora d'un missatge primer esperançat i després punyent i desesperat de la República que maldava per resistir davant l'avanç del feixisme.
L'Àrea de Cinema de la UCE no pot romandre aliena a la commemoració del 75è aniversari de la Proclamació de la II República, com tampoc al record de la data de l'esclat de la Guerra civil, fa setanta anys, i oferirà un repàs al cinema que a Catalunya es féu durant aquesta etapa que anà de la victòria a la derrota.
Un altre curs anirà dedicat al cinema d'animació a Catalunya, des dels orígens fins als creadors que avui porten a la pantalla les propostes més agosarades, així com un curs dedicat específicament a entendre el llenguatge cinematogràfic, de la mà d'un dels professionals catalans, dels joves valors sorgits de les noves escoles de cinematografia que avui duen les seves produccions audiovisuals als festivals més prestigiosos.
El cinema a Catalunya de la II República a la fi de la Guerra Civil espanyola (1931-1939), de la victòria a la derrota
a càrrec de M. Encarnació Soler (doctora en història de l'art)
del 21 al 25, de 9 a 10Llenguatge cinematogràfic
a càrrec de Lluís Quílez (director de cinema, graduat superior en cinema i audiovisuals per la UB, ESCAC)
del 21 al 25, de 10 a 11Punts bàsics a desenvolupar en el curs:
1. Iniciar a l'alumne en el coneixement del llenguatge audiovisual des del punt de vista de la narrativa i aprofundir en el concepte de gramàtica des del triangle format per guió-direcció-muntatge.
2. El guió cinematogràfic: guió literari i guió tècnic, on comença un i on acaba l'altre. Introducció al concepte de pla, escena i seqüència. Introducció al concepte d'estructura clàssica i alternativa.
3. Recursos de planificació: tipologia de plans i del seu ús. La llei d'escala. El camp i el contra-camp visual. La llei de l'eix. Els moviments de càmera.
4. Els elements bàsics de narració que empren els diferents gèneres (comèdia, triller, drama, acció, etc.) El ritme visual i el tractament de "tempo" al llarg de la història del cinema.
5. La universalitat del llenguatge cinematogràfic com a eina de comunicació per a emetre un judici de valors: el cinema com a art més accessible i universal.El cinema d’animació a Catalunya: història i actualitat
Abans del cinema, el precinema i la imatge animada
a càrrec de Jordi Artigas (historiador de cinema, membre de la Societat Catalana de Comunicació de l’IEC)
dia 21, d'11 a 12El cinema d’animació a Catalunya: història i actualitat
«Peraustrínia 2004» (1987-1989), el darrer llargmetratge de dibuixos en tècnica tradicional
a càrrec d'Àngel García (director del film)
dia 22, d'11 a 12Panoràmica històrica del cinema d'animació català
a càrrec de Jordi Artigas
dia 23, d'11 a 12Tres generacions d'animació publicitària a Barcelona
a càrrec de David Cid (director de l'estudi Full Animation)
dia 24, d'11 a 129 Zeros, una escola d'animació catalana
a càrrec de Fran Javier María (director d'estudis de 9 Zeros)
dia 25, d'11 a 12
Seminaris de les Universitats
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Quasi tot és química!
a càrrec d'Adela Mauri (UV)
del 22 al 24, d'11 a 12Es pot pensar que la química és una ciència llunyana i misteriosa, hereva de l'antiga alquímia que, allà per l'edat mitjana, dedicava els seus esforços a buscar la Pedra Filosofal. O també, que és la indústria que contamina les nostres aigües. Si és cert que, d'una banda, els alquimistes somiaven a transformar el plom en or i que la falta de control dels residus industrials ha contaminat el nostre entorn, també ho és, d'una altra banda, que el nostre nivell i esperança de vida creixents són fruit, en gran part, de la indústria química.
La realitat és que la nostra vida depèn del fet que, al nostre organisme, es produeixen diverses reaccions químiques i que els fàrmacs que ens poden treure el dolor, o salvar-nos la vida, s'han dissenyat gràcies a reaccions químiques. Cada dia, quan anem al mercat, si mirem l'etiqueta d'un iogurt o d'una ampolla d'aigua mineral, podem comprovar que els nostres aliments estan controlats en algun laboratori d'anàlisi química, que els productes de neteja estan fabricats a partir d'una proporció adequada de diversos productes químics... Els cosmètics, les bosses de plàstic, el vidre, el paper... són possibles gràcies a la química. Quasi tot és química en la vida!
Però també és cert que, com a conseqüència d'una activitat industrial descontrolada, les nostres aigües i el nostre aire ja no són allò que eren. La solució a aquest problema també l'ha de proporcionar la química, ja que un estricte control analític dels residus i llur transformació en matèries no contaminants, ha de permetre un desenvolupament sostenible.
Però la química no està de moda. Any rere any, el nombre d'estudiants que ingressa a les facultats de química, física o matemàtiques va disminuint. A més, molta gent no considera aquestes disciplines com a part de la cultura ni, tan sols, d'una formació bàsica. Si desitges saber què vol dir l'etiqueta del sabó de bany o vols consultar els nivells de contaminació, la química pot ensenyar-t'ho. Perquè la química no és una ciència llunyana i misteriosa.
Autonomia, autodeterminació, independència: compatibilitats i antagonismes
a càrrec de Josep Guia (UV)
del 23 al 24, de 10 a 11Al voltant de la qüestió nacional hi ha un garbuix de conceptes—els esmentats al títol i, encara, ‘federalisme’, ‘nacionalisme’, ‘sobiranisme’...—que cal usar adequadament. Especialment aquells que signifiquen o que impliquen una concreció política de la reivindicació nacional, com alguns o tots els del títol. I especialment, també, si ens ho mirem des d'una perspectiva independentista.
Sobre tots aquests termes, és important esbrinar les diferents definicions teòriques i les diferents pràctiques que se'n deriven, les compatibilitats o incompatibilitats entre ells. Per exemple, cal saber contestar la pregunta: quan l'autonomisme és compatible amb l'independentisme? O aquesta altra: quina relació hi ha entre autodeterminació i independència? O encara: què és la sobirania? I el sobiranisme?
En aquest seminari, posarem fil a l'agulla per aclarir tot això i ho farem de manera políticament correcta. Per cert, què vol dir ‘políticament correcte’?
UNIVERSITAT DE PERPINYÀ
III Diada de l’Institut d’Estudis Catalans a la UCE de Prada
«El dialecte rossellonès: ús escrit i oral»
dia 18, de 9 a 12 del matí
Ho organitzen: Delegació Territorial de l'IEC a Perpinyà i Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de PerpinyàSeminari universitari: «El dialecte rossellonès: ús escrit i oral»
Dels problemes del dialecte rossellonès en matèria d’ús oral i d’escriptura
a càrrec de Pere Verdaguer (membre numerari de l'IEC, Secció Filològica)Inserció de rossellonisme en el diccionari de l’IEC
a càrrec de Joan Peytaví (membre numerari de l'IEC, Secció Filològica)El tractament del rossellonès en els autors nord-catalans
a càrrec de Miquela VallsTaula rodona amb escriptors nord-catalans
(Aquest seminari és valorat en 1 crèdit per la Universitat de Perpinyà en el marc del màster interuniversitari preparat per l'Institut Joan Lluís Vives.)
Formació cultural
Curs introductori d’història de Catalunya
a càrrec de Magda Cuscó
(amb el suport de l'Associació Conèixer Catalunya)
cada dia, de 10 a 12
Coneixement de la Catalunya del Nord
Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (UP)
«Substitució lingüística i poblacional, TGV, recuperació de la identitat: cap a on va Catalunya Nord?»
cada dia, de 9 a 2/4 d'11El curs presenta Catalunya Nord, com a part dels Països Catalans que és. La identitat—complexa i canviant—de Catalunya Nord és enfocada tenint en compte les mentalitats ‘estatalitzades’ (del nord i del sud), a través de les dades bàsiques del territori: espai geogràfic, ensenyament i situació de la llengua, situació econòmica i demogràfica. El territori que acull la UCE per trenta-vuitena vegada no és el mateix que al moment de la primera edició; se troba sotmès a un procés ben avançat de substitució lingüística i poblacional que ens fa qüestionar, per al futur, la natura de la catalanitat en aqueixes comarques. El TGV en construcció, la potència de les autonomies del sud, el marc europeu seran suficients per orientar Catalunya Nord cap a una recuperació mínima de la seua identitat nacional catalana?
Xerrada d’escriptors
amb Joan Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís i Albert Villaró
dia 18, a les 6 de la tardaFer tele en català a Catalunya Nord
a càrrec de Sebastià Girard, periodista-redactor de France 3 País Català
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12Fer vida literària a Catalunya (Nord)
a càrrec de Joan Daniel Bezsonoff, professor de català i escriptor
dia 23, de 2/4 d'11 a les 12Enric Danoy, un autor nord-català desconegut
a càrrec de Joan Daniel Bezsonoff, professor de català i escriptor
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12Catalunya Nord des de l’andorraneïtat
a càrrec de Myriam Almarcha, professora de català a Perpinyà, en tesi doctoral sobre «Integració i immigració a Catalunya i Andorra »
dia 25, de 2/4 d'11 a les 12Iniciació als Països Catalans
“Mobilitzacions ciutadanes”
Coordinació: Joaquim Montclús i Josep Sànchez Cervelló (URV)
del 21 al 25El País Valencià
a càrrec de Víctor Gómez Labrado
dies 21 i 22, de 9 a 10Des de la transició, un país desmobilitzat? La batalla de València: les conseqüències. La ratlla (difusa) entre vencedors i vençuts. Reivindicacions en el treball, en la sanitat, en l'educació, l'estat del benestar. Una problemàtica no tan pròpia: el territori i l'aigua, la llengua. Mobilitzar des del poder, el pes del mitjans de comunicació: l'aigua, l'anticatalanisme. Estratègies des de la societat civil: Xúquer Viu, Escola Valenciana.
L’Alguer
a càrrec de Carles Sechi
dies 21 i 22, de 10 a 11Catalunya Nord
a càrrec de Pere Manzanares
dia 21, d'11 a 12Durant els ultims trenta anys no es pot identificar cap veritable moviment cívic a Catalunya Nord en favor de la llengua, però sí que hem conegut esdeveniments i factors interns i externs que han condicionat actituds favorables a la llengua i canvis de mentalitat que han afectat la relació al medi ambient o iniciat moviments de tipus social i cohesionadors d'una societat cada vegada més híbrida, plural i multicultural. En primer lloc, els canvis demogràfics. Han generat una baixa de l'ús social. Però al mateix temps la projecció exterior de Catalunya ha generat un prestigi pel català, un increment de l'autoestima i, per tant, un descens de l'autoodi. Els nous arribants es decanten els últims anys per una integració que no se'ls pot oferir per manca de mitjans.
Esdeveniments com les accions del prefecte Bonnet o l'intent d'imposicio de la denominacio de Septimània han afavorit reaccions de la població de caire clarament identitàries. El fenomen USAP, molt federador, és a l'origen de manifestacions fent aparèixer l'orgull de ser català. Els atacs contra el medi ambient (projecte de línia de Molt Alta Tensió, THT, i l'endegament del territori al vora mar, al rerepaís i a la muntanya) han fet prendre consciència a la població de la necessitat de protegir el patrimoni nord-català. Catalunya Nord, tradicionalment d'esquenes als Països Catalans, no ha encara fet un gir de 180 graus, sinó de 45 graus. Tot plegat, els canvis han estat i romanen essent més de caire sociològic, psicosociològic i demogràfic que estructurals o polítics.
Les Terres de l’Ebre
Josep Sánchez Cervelló (URV)
dies 22 i 23, d'11 a 12Parlarem de dos pilars fonamentals de la lluita mediambiental a les comarques del sud de Catalunya: Coordinadora intercomarcal contra el Pla de Residus Industrials i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Són dos moviments que han tingut una gran repercussió social i van aconseguir crear un moviment cívic transversal, apartidari, engrescador i fresc.
El primer d'aquests moviments, la Coordinadora intercomarcal, es creà el 1990 a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp per fer front al projecte d'incineradora industrial al Pla de Santa Maria i a l'abocador industrial de Forès.
Plataforma en Defensa de l'Ebre fou creada el setembre del 2000 per lluitar contra l'avantprojecte de Llei del Pla Hidrològic Nacional. La força del moviment social s'escampà arreu de Catalunya i ajudà a erosionar els governs del moment, mentre una nova consciència ecològica i de sostenibilitat s'escampava.
Mobilitzacions ciutadanes en defensa del medi ambient, la llengua i problemàtica social des del 1983 fins a l’actualitat a les Illes Balears
a càrrec de Sebastià Serra i Busquets (UIB)
dies 23 i 24, de 9 a 11, i dia 25, de 10 a 11Des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears el 1983 s'han donat un conjunt de canvis de població amb uns increments molts notables de la immigració, incremnent del procés urbanitzador i de noves problemàtiques socioculturals.
Paral·lelament han existit tot un conjunt de mobilitacions ciutadanes en defensa dels espais naturals i del territori en general, en defensa de la normalització lingüística i en alguns casos importants lluites en defensa dels sectors més desdolguts.
La legislació autonòmica reflecteix en part els canvis a la societat i les reivindicacions socials. El curs esbrinarà la interrelació entre canvis socials, mobilització ciutadana i polítiques concretes socioculturals duites a terme des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia fins a l'actualitat.Mobilitzacions ciutadanes en defensa del medi ambient i la democràcia a Eivissa
a càrrec de Josep Costa (UPF)
dia 25, de 9 a 10La Franja de Ponent
a càrrec de Guillem Chacon i Joaquim Montclús
dies 24 i 25, d'11 a 12Iniciació a la llengua
(amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística, Departament de la Presidència, GdC)Català inicial
a càrrec d'Alícia Arisa
cada dia, de 10 a 12El menjar és un element present a la vida de tothom, sigui per falta, per excés o per ni una cosa ni l'altra. Relacionat amb el menjar hi ha tot un món que demana estructures lingüístiques per poder ser pensat, dit i escrit. Conèixer aquestes estructures de llengua no ens garanteix menjar millor, però per si de cas…
1. Els aliments: característiques. Text: què hi ha a les neveres? 2. Els àpats del dia: el temps. Text: planificar els àpats de la setmana. 3. Anar a comprar: comerços i productes. Text: la comanda. 4 . Persones que cuinen. La cuina. Text: on són els estalvis? (descripció). 5. Persones que mengen: sols o acompanyats? Text: què portava la Caputxeta vermella al cistell? (Conte) 6. Menjar a casa: els convidats. Text: la invitació. 7. Menjar al restaurant: el menú i la carta. Text: una crítica. 8. El menjar una obligació: la salut. Text: una recepta de cuina curativa. 9. El menjar un plaer?: la cuina actual. Text: un article d'opinió.
Gramàtica, lèxic i lectures escollides
a càrrec de Roser Latorre i Gaia
cada dia, de 9 a 11Revisió de temes gramaticals conflictius, sobretot per usos impropis (omissió de pronoms personals i relatius, règims verbals erronis, preposicions inadequades etc.). Exercicis pràctics. Els calcs en el vocabulari i en las frases fetes. La riquesa d'un lèxic (més divers, més culte, o simplement col·loquial i local però més genuí) que podem trobar, per contrast, en textos d'autors que llegirem i comentarem, i algun dels quals hem triat pel fet que se'n commemora un aniversari concret: de Santiago Rusiñol, els 75 anys de la mort (1861-1931); de Josep Carner (1884-1970), els cent anys de la publicació (1906) d' Els fruits saborosos ; de Gumersind Gomila (1906-1970), els cent anys de la naixença.
Iniciació a la llengua i a la cultura occitanes
Coordinació: Arxiu Occità (UAB)
(amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona)
del 21 al 25 d'agostLa Vall d’Aran i Occitània
a càrrec d'Aitor Carrera (UdL)
del 21 al 24, de 9 a 10La Vall d'Aran, dins d'Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l'estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, un altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l'aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d'Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l'actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s'associen a l'Aran i a l'occità que s'hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.
Introducció a la llengua occitana: parla i entén
a càrrec de Rafèu Sichel
del 21 al 24, de 10 a 11L'occità, gràcies a les seves grans similituds amb el català, resulta relativament fàcil d'entendre per als catalanoparlants. Aquest curs té per objectiu aixecar les poques barreres que puguin dificultar-ne la comprensió, tot donant les bases necessàries per a poder expressar-se en aquesta llengua. És a dir, s'aprendrà a pronunciar l'occità referencial, i els principis bàsics de la llengua com ara com conjugar els verbs, com es formen el plural i el femení, la utilització dels pronoms, així com les paraules idiomàtiques més rellevants.
Amor, infidelitat i cortesia a la literatura occitana medieval
a càrrec d'Antoni Rossell (UAB)
del 21 al 24, d'11 a 12L'amor cortès en tots els seus protagonistes: la dama, el marit, l'amant, els maldients; i en tots els seus registres: el poètic, l'amorós, l'eròtic… Recorregut literari per la lírica, novel·la, l'èpica i la novel·la occitana a la recerca de la cortesia i del reflex de la societat cortesana occitana medieval.
Catalanisme i occitanisme als anys 30
per Jaume Figueras
dia 25, de 9 a 12És ben sabut que el catalanisme republicà fou un dels estímuls que esperonaren l'aparició de l'occitanisme modern, en el lapse que va del període d'entreguerres a 1945. D'aquella relació, ben poc coneguda, se'n destaca la figura de Josep Carbonell i Gener que, en col·laboració amb el gramàtic Loís Alibert, impulsà un ambiciós programa d'iniciatives que en ben pocs anys aconseguiren un alt nivell d'eficàcia i qualitat. Al seu voltant, alhora, cal remarcar l'existència d'un ampli ventall d'intel·lectuals i estudiants que teixiren tota una xarxa de relacions i expectatives que anava força enllà de la curiositat i que només el desenllaç de la Guerra Civil aconseguí d'estroncar, i entre els quals remarquem els noms de J.V. Foix, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Estelrich, Carles Riba, Tomàs Garcés, Alfons Maseras o Rafael Tasis.
Tot partint de les publicacions de l'època (Òc, L'Amic de les Arts, La Publicitat, El Matí, Monitor, La Veu de Catalunya …) i la correspondència de Carbonell, ens proposem de seguir els diversos viaranys d'aquell encontre, sense deixar de banda les tensions que l'acompanyaren, de l'entusiasme inicial i l'endegament de plataformes comunes a la solidaritat amb què es clogué el període, arran de la desfeta del 39.
Jornades científiques i professionals
XXI Jornades sobre Cooperativisme
“La intercooperació”
dies 17, 18 i 19 d’agost
Ho organitza: Fundació Roca i GalèsEl principi bàsic del cooperativisme que tendeix a fomentar la intercooperació, l'ajuda mútua entre les cooperatives, quan es compleix no sol ser principalment per motius ideològics. I, ens agradi o no, seria difícil decidir que això sigui dolent. Els problemes del mercat, les exigències de la competitivitat, la necessitat de finançament, la conveniència de la creació d'economies d'escala, són també aspectes que, amb tota la força de la realitat, ens empenyen cap a la creació d'estructures superiors.
Durant les jornades de Prada ens intentarem explicar mútuament els passos, alguns ben imaginatius, que anem fent en aquest difícil camí.dia 17
Matí
9 h. Repartiment de documentació.
La realitat de la figura del grup empresarial9:30 – 10 h Obertura de les jornades. Ponència: Tendències actuals, a casa nostra, de la intercooperació, a càrrec de Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.
10 – 10:45 h Ponència: Els grups empresarials. Filosofia i objectius. Criteris de l'índex l'acompliment de la responsabilitat social, a càrrec de Xavier López, Director de Clade, Grup Empresarial Cooperatiu.
10:45-11:45 h Col·loqui moderat per Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès.
Tarda
15 – 17 h Taula rodona amb set entitats que formen part d'un grup empresarial, o d'un grup d'estudi de RSE. Moderada per Xavier Palos.
dia 18
Matí
La necessitat de la comercialització
9:30 – 10:15 h Ponència: Els diversos aspectes de la comercialització. Anàlisi de les característiques dels articles que produeixen els socis. Recerca de mercats nous. Possibilitat de l'exportació, a càrrec de Francesc Balcells, comercial de Transalfals & La Vispesa, SCCL.
10:15 – 11:15h Col·loqui moderat per Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.
Tarda
La intercooperació de producció
16 – 16:45 h Ponència: Els sectors nous. La innovació i la imaginació com a clau de l’èxit, de Pere Farré, director general de Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de La Selva del Camp - Coselva, Sccl.
16:45 – 17:45 h Col·loqui moderat per Francesc Vernet, patró de la Fundació Roca i Galès.
dia 19
El finançament: un camp on la intercooperació és imprescindible
9:30 – 10:15 h Ponència: Els aspectes nous del finançament cooperatiu, de Ramon Pasqual, president de Coop 57, SCCL.
10:15 – 11:15 h Col·loqui moderat per Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.
11:15 h Cloenda de les Jornades a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.
XIX Jornada Andorrana
“Els models de fiscalitat per a Andorra”
dia 19 d’agost
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Ministeri d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació i Andbanc (Grup Agrícol Reig)Programa matí (de 2/4 de 10 a la 1)
Presentació
Les enquestes d’opinió: l’Observatori , a càrrec de Joan Micó i Ibàñez, sociòleg i director del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis AndorransEls models fiscals europeus adaptats a Andorra , a càrrec de Josep Vendrell i Serra, comptable i president del Col·legi Professional de Comptables d'Andorra
L’oblidat tributari , a càrrec de Claudi Benet i Mas, empresari i secretari general de l'Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d'Andorra (PIME)
Com afrontem els consumidors i usuaris la fiscalitat , a càrrec de Joaquim Juan i Vañó, comptable i vicepresident de l'Associació de Consumidors i Usuaris (ACU)
La fiscalitat tributària com a solidaritat social , a càrrec de Guillem Fornieles i Alacid, secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors i funcionari comunal
Salutació del president de la UCE
La fiscalitat més enllà del model fiscal , a càrrec de Francesc Bonet i Casas, advocat i economista
Sistema fiscal a Andorra i la seva implantació , a càrrec de Josep M. Tejero i Arnal, economista i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial d'Economistes d'Andorra
Comuns: prestacions de serveis i endeutaments , a càrrec de Xavier Boixadé i Español, director comercial i conseller de finances del Comú d'Andorra la Vella
El model fiscal i la competitivitat del sector financer , a càrrec d'Antoni Armengol i Aleix, llicenciat en lletres i en ciències polítiques i director general de l'Associació de Bancs Andorrans, exministre de treball i d'assumptes exteriors
Transformació del sistema fiscal andorrà , a càrrec d'Enric Tarrado i Vives, empresari i conseller general pel CDA, vicepresident de la Comissió de Finances i Pressupost del Consell General
Les implicacions fiscals d'una integració a la Unió Europea per a Andorra , a càrrec de Mireia Maestre i Cortadella, economista i exministra de finances
Debat
Programa tarda (de les 3 a 2/4 de 7)
El futur de la fiscalitat a Andorra , a càrrec de Josep Tudel i Cuberes, empresari i secretari d'organització de Renovació Democràtica
Andorra, un paradís fiscal , a càrrec de Miquel Calsina i Gordi, comptable i portaveu de l'Associació de Comptables del Principat
Els reptes de la competitivitat fiscal andorrana en el context de les iniciatives internacionals , a càrrec de Jordi Alcobé i Font, economista i empresari
Estabilitat i creixement econòmic , a càrrec de Xavier Déu i Pujal, gerent de l'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra
La visió fiscal de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis , a càrrec de Francesc Pallàs i Viladomat, comerciant i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra
Els límits de la fiscalitat , a càrrec de Xavier Altimir i Planes, empresari i president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA)
Més que una fiscalitat , a càrrec d'Isabel Lozano i Muñoz, directiva de recursos humans i presidenta del partit Verds d'Andorra
Els tres vessants de la fiscalitat: eina de política econòmica, instrument de justícia social i recursos per a l'estat , a càrrec de Gerard Martínez i Díez, economista i degà del Col·legi Oficial d'Economistes d'Andorra
Un model fiscal per Andorra , a càrrec de Pere López i Agràs, economista i membre de la comissió d'afers econòmics i de finances del PS
Evolució i perspectives de la fiscalitat a Andorra , a càrrec de Josep M. Francino i Batlle, economista i assessor del Ministeri de Finances
Comuns: com ingressen, com gasten , a càrrec d'Enric Casadevall i Medrano, exdirectiu bancari, exministre d'economia i cònsul major de Canillo
El trencaclosques de la fiscalitat , a càrrec de Jaume Serra i Serra, empresari, conseller general pel PLA i president de la Comissió de Finances i Pressupost del Consell General
Debat
Cloenda
II Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al Segle XXI
“La inculturació de l’Església catòlica en les terres de parla catalana”
dies 21 i 22 d’agost
Ho organitza: Associació Cristianisme al Segle XXI
(amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya)L'associació Cristianisme al Segle XXI està formada per un conjunt d'entitats catòliques que sintonitzen amb una visió actualitzada de la fe cristiana. En aquest segon any de participació en la UCE, ha semblat que el tema de la inculturació de l'Església és d'alt interès, atesa la situació canviant del fet religiós als territoris de parla catalana. Alguns fets constatables de referència poden ser: 1) l'animadversió de la jerarquia, vaticana i espanyola, cap al fet català; 2) la clara pèrdua d'influència de l'Església en la nostra societat, que va perdent personalitat pròpia, i en els àmbits vaticans, on tenen preeminència les jerarquies espanyola i francesa, així com els bisbes valencians, tots ells aliens a la cultura catalana; 3) l'augment d'una immigració catòlica (llatinoamericana i filipina) amb poquíssim interès per la cultura catalana; i 4) la creixent presència d'altres religions.
Taula rodona sobre la Catalunya del Nord
amb Daniel Codina (prior de Sant Miquel de Cuixà), Pere Trillars (rector de Cabestany), Joel Adoué (rector de Toluges) i Concepció Teixé
dia 21, de 9 a 2/4 d'11El Principat
a càrrec de Jordi Pujol (antic president de la Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 2/4 d'11 a les 12El País Valencià
a càrrec de Marc Adell (UV) i Maria Teresa Ferré
dia 22, de 10 a 12Les Illes Balears
a càrrec de Rosa Cursach
dia 22, de 3 a 2/4 de 5
XXI Jornades d’Agricultura a Prada
“És necessària l’agricultura als Països Catalans?”
dia 19 d’agost
Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis AgrarisAquests dies, en ocasió del Congrés del Món Rural de Catalunya, els mitjans de comunicació han donat una colla de xifres del que significa a Catalunya (Principat) l'agricultura en tota la seva amplitud; és a dir, l'agricultura, la ramaderia i els boscos. Si un mira fredament aquestes xifres, sense gens d'apassionament, podria dir que el sector agrari a Catalunya (exceptuant-ne la indústria alimentària) representa quasi el mateix econòmicament que l'activitat que origina la Fira de Barcelona i dóna feina gairebé a la mateixa gent. És a dir: parlem d'un sector que ocupa al voltant del 2 % de la població activa catalana i representa l'1,42 % del PIB català.
Davant d'això, d'una manera economicista globalitzadora, un podria plantejar-se: ens cal una pagesia? Per què no s'asfalta el territori i s'hi construeixen apartaments per a turistes urbans, que donaria més diners? Amb això ens estalviaríem de preocupar-nos del paisatge (tot ple d'edificis dels millors arquitectes del món, que seria un dels millors paisatges) i de les pudors de les granges. I de què menjaríem? L'alimentació no seria cap problema: la fruita i l'hortalissa, del Magrib i dels amics de Xile i l'Argentina, i algunes pomes de la Xina o del Tirol; la carn de porc, de Dinamarca; la de vedella, de l'Argentina, com en els temps de Perón; els cereals, de l'Europa de l'Est; els productes lactis, de França, i pel que fa al vi i el cava, només caldria ampliar les nostres denominacions d'origen a Austràlia i llestos. Per a completar-ho, amb diners de Brussel·les, es reconvertiria el sector a còpia de prejubilacions, i els qui no entressin en la franja d'edat corresponent podrien passar al nou sector turístic ampliat. La Generalitat de Catalunya hauria de convertir el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en un nou Departament de Turisme Urbanoextensiu, amb seu a Lleida.
Però si els habitants de Catalunya en realitat no volem això i creiem que necessitem el món agrari, tot i que té un seguit de problemes (com altres sectors), hauríem d'escoltar la veu del pagès, abans que el sector plegui per defunció. Com que només tenim notícies dels pagesos quan fan alguna tractorada i tallen alguna carretera, la Jornada d'Agricultura de Prada, que organitza la ICEA en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, vol donar la veu als professionals del sector perquè puguin donar a conèixer les seves inquietuds.
No volem entrar en una confrontació directa entre el món pagès i el món urbà, sinó que la nostra societat conegui cada vegada més el sector agrari i que, d'una manera serena, entre tots els assistents i els ponents, puguem fer una reflexió sobre el futur d'aquest sector.
9:30 - 10 h. Obertura de la jornada, a càrrec de Jordi William Carnes i Ayats, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de Catalunya
10 - 10:15 h. Introducció a la Jornada, a càrrec de Josep M. Puiggròs i Jové, coordinador de la jornada
10:15 - 10:45 h. Cap a on va el sindicalisme agrari, a càrrec de Joan Caball, pagès i coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya
10:45 - 11:15 h. La situació de l'empresari agrari, a càrrec de Baldiri Ros, pagès i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre
11:15 - 11:30 h. Pausa
11:30 - 12 h. La vinya i el vi, les denominacions d'origen i el paisatge, a càrrec de Pere Guilera, pagès i productor de cava
12:00 - 12:30 h. El sector de la fruita i la qualitat, a càrrec de Ramon Queralt, pagès
12:30 - 13 h. El sector porcí i els purins, a càrrec de Rossend Santiveri, pagès
13 - 15 h. Pausa (dinar)
15:00 - 15:30 h. Quin és el futur de l'agricultura a la Catalunya Nord?, a càrrec de David Montagne, pagès i secretari general del sindicat dels joves agricultors de la Catalunya Nord (CDJA)
15:30 - 16 h. Al País Valencià desapareixerà l'horta com a conseqüència de la pressió immobiliària?, a càrrec de Joan Brines, llaurador i professor de la Universitat de València
16 - 16:30 h. L'agricultura de secà i les dificultats en un petit municipi rural, a càrrec de Josep Balcells, pagès i alcalde del municipi de Montoliu de Segarra
16:30 - 17 h. Els mercats majoristes de producte fresc: l'esglaó que aporta valor, a càrrec de Joaquim Ros, director de mercats i promoció de Mercabarna
17 – 17:30 h. La indústria alimentària està lligada al nostre sector agrari?, a càrrec de Josep Obiols, president de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació
17:30 – 18:30 h. Debat
17:30 – 18:30 h. Cloenda, a càrrec de Joan Ràfols Casamada, president de la ICEA
5
III Diada de l’Institut d’Estudis Catalans a la UCE de Prada
III Diada de l’Institut d’Estudis Catalans a la UCE de Prada
«El dialecte rossellonès: ús escrit i oral»
dia 18, de 9 a 12 del matí
Ho organitzen: Delegació Territorial de l'IEC a Perpinyà i Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de PerpinyàSeminari universitari: «El dialecte rossellonès: ús escrit i oral»
Dels problemes del dialecte rossellonès en matèria d’ús oral i d’escriptura
a càrrec de Pere Verdaguer (membre numerari de l'IEC, Secció Filològica)Inserció de rossellonisme en el diccionari de l’IEC
a càrrec de Joan Peytaví (membre numerari de l'IEC, Secció Filològica)El tractament del rossellonès en els autors nord-catalans
a càrrec de Miquela VallsTaula rodona amb escriptors nord-catalans
(Aquest seminari és valorat en 1 crèdit per la Universitat de Perpinyà en el marc del màster interuniversitari preparat per l'Institut Joan Lluís Vives.)
VIII Jornada «Cap un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats»
Ho organitza: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà)
dia 25, de 9 a 121. «INTERREG III: balanç 2000-2006 i perspectives 2007-2013»
2. «Les estructures de la cooperació intermunicipal a Catalunya Nord i a Catalunya»
Ho organitzen: l'IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà – Via Domitia) i la Casa de la Generalitat de Perpinyà
dia 25, de 9 a 12
Amb el suport de: Consell General del Pirineu Oriental, Europe-Direct, País Pirineu-Mediterrani i Màster professional de Relacions transfrontereres de la UP
Ho coordinen: Joan Becat i Martina Camiade
de 9 h a 10:30 h:
Els programes europeus: INTERREG IIIA: balanç 2000-2006 i perspectives 2007-2013
a càrrec de Lucie Raulin, Cèl·lula Europa, Consell General del Pirineu Oriental i Claire Sarda-Vergès, Universitat de Perpinyà i Carrefours Européens
de 10:30 a 12 h:
Les estructures de la cooperació intermunicipal a Catalunya Nord i Catalunya
«Les Communautés d'agglomération», a càrrec de Jérôme Tixador, coordinador de la Mancomunitat de Municipis Sud-Rosselló
«Les SIVU et les SIVOM», a càrrec de Bruno Ferraris, agent de desenvolupament
«Les Pays», a càrrec de Sylvia Pena, directora del País Pirineu-Mediterrani
«Les comarques», a càrrec de Jordi Cabezas, president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
«L'Estatut d'Autonomia de Catalunya: vegueries, comarques, municipis», a càrrec d'Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
IV Trofeu de Petanca dels Països Catalans
Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dies 19 i 20 d’agost, a la plaça del Poble
Tallers
Tallers tècnics
Televisió: l’actitud davant la càmera
per Joan Víctor de Barberà (URL)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
cada dia, de 10 a 11 del matíEls directes, el dúplex, l'entrevista, l' stand up o la crònica són diferents tipus d'intervenció del periodista davant la càmera quan ha d'explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l'espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l'anomenat ‘trak'. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s'hagin d'explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió.
Cuina: l’arribada al Vell Món de nous productes
per Jaume Fàbrega (UAB)
del 17 al 20 d'agost, de 3 a 5 de la tardaEscaient-se la celebració de l'aniversari del Descobriment d'Amèrica, dins el qual Catalunya, per activa i per passiva, hi té una forta implicació (possible catalanitat de Cristòfol Colom, cartografia, finançament etc.), proposem un curs que faci una lectura de la més gran revolució de la història de la cuina, la de la vinguda al Vell Món (i viceversa) de nous productes :
1) La cuina abans d'Amèrica: de l'antigüitat a l'edat mitjana. Sabors, colors i tècniques. El valor estratègic de les espècies i el camí de l'‘Índia'.
2. L'impacte dels nous productes: novetat, xoc, aculturació i acceptació. El tomàquet. Els pebrots. Les mongetes. La patata. El blat de moro. El gall dindi. L'ànec mut. El cacao. La vainilla. Documentació del seu primer ús als Països Catalans i a Europa. Solucions lingüístiques i alimentàries (trumfa, patata, pataca, creïlla...; mongeta, bajoca, fesol; pebrot, pebre, pimentó...).
3. Camins d'anada i tornada: productes del Vell Món a Amèrica. Arròs, blat, plàtan, sucre,cafè....
4. Productes i plats de les noves migracions: dels americanos de Cuba a l'emigració actual.Introducció a l’ornitologia
per Guillem Chacon (Estació Biològica de l'Aiguabarreig)
del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaCurs teòric i pràctic d'introducció a l'observació i la identificació d'ocells a la natura. Farem que els assistents es familiaritzin amb el material òptic necessari, les guies d'identificació i donarem consells per a l'observació dels ocells.
Fotografia de la natura
per Albert Masó
del 17 al 20 d'agost, de 3 a 5 de la tardaLa tècnica d'obtenir imatges del món natural és una branca de la fotografia que té múltiples aplicacions en zoologia, botànica, ecologia, geologia, biogeografia… El curs proporciona els coneixements necessaris per a realitzar fotografies de qualitat de l'entorn natural. Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s'entra en les tècniques de macro, paisatge i caça fotogràfica. S'expliquen els procediments i els trucs més importants, s'ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris i, finalment, es projecten diapositives per a observar els resultats del que s'ha dit. Es mostren els objectius i els accessoris idonis en cada situació. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes i es farà un seguiment personalitzat per a cada alumne i el seu equip.
Socorrisme
a càrrec de Francina Monné
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaEtnobotànica: de l’ús de les plantes medicinals i tòxiques a Cerdanya, Conflent i Capcir
a càrrec de Joan Montané (farmacèutic) i Cèsar Blanché (UB)
dia 22, de 3 a 5 de la tarda
Tallers d’animació
Sardana
a càrrec de Teresa Vinyes
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost de 3 a 5El taller té el propòsit d'iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.
Dansa
a càrrec de Ramon Cardona
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaIndicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s'ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.
Dansa oriental
a càrrec d'Inge Stegmann (Panterinya)
del 17 al 19 d'agost, de 3 a 5 de la tardaEstà de moda ensenyar el melic. La dansa oriental és més que això; és moure's al compàs de l'encisadora música oriental i expressar la sensualitat i la joia de viure femenines en uns moviments que una llarga tradició ha desenvolupat, especialment a Egipte. Aquests moviments encantadors són alhora un entrenament de gimnàstica de les més estètiques i efectives. Elaborarem una coreografia basada en una cançó oriental que pot entusiasmar tant les principiants (si segueixen tots els dies del curs) com les que tinguin experiència en dansa oriental. Vestiu-vos còmodament ( top i faldilla o leggings) amb sabatilles de gimnàs (o mitjons) i porteu un gran mocador per a la cintura. Si us voleu preparar visualment, visiteu-me a www.panterinya.de.
El joc teatral
a càrrec de Tomàs Mestre
(amb el suport de la Universitat d'Alacant)
del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaCançons populars
a càrrec de Ramon Gual i Batlle
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaLa nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d'un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d'altres antigues i sempre vives.
Glosat popular
a càrrec de Miquel Ametller
del 17 al 19 d'agost, de 3 a 5 de la tardaAquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa.
Muntanyisme
a càrrec d'Antoni Glory i Pau Vinyes
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaRecorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d'un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l'equipament usual de l'excursionista: motxilla, calçat idoni etc.
Petanca
a càrrec del Club de Petanca de Prada
dies 17, 18, 22, 23 i 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaEsport
a càrrec de Francesc Prujà
dies 17, 18, 22, 23 i 24, de 3 a 5Condició física general: quinze minuts d'exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s'adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.
Tallers d’art
El gravat calcogràfic: l’aiguafort
a càrrec de Gemma Rufach
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaLa paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L'estampa és el resultat d'aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L'aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l'àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d'una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s'hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d'àcid que corroeix els traços descoberts, deixant-los enfonsats per després poder acollir la tinta a l'hora d'estampar.
Nines de porcellana
a càrrec de Berta Torres
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaFarem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l'alumne.)
Art i la violència
a càrrec de Jaume Juanola
del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaLa violència ha entrat pertot arreu, com l'expressió artistica, ja que l'artista no fa més que reflectir el seu entorn. Per què hem arribat a aquest extrem violent actual? Com, entre altres, la caricatura del profeta Mahoma, que desencadenà una violència als límits de revolta i de guerra; el CPE (contracte de treball pels joves) amb grans violències juvenils; el botellón amb trencadisses pel carrer per la victòria del Barça... Com podríem parar-la, o almenys temperar-la amb l'art? Al curs taller farem una reflexió del paper de l'art en la violència d'avui, farem treballs adients per trobar solucions d'antiviolència artística, canalitzant-la per transformar-la en energia creadora.
Ceràmica de socarrats
a càrrec d'Eva Giner
del 17 al 20 d'agost, de 3 a 5 de la tardaTaller dedicat a la decoració de taulells ceràmics típics valencians, utilitzant la mateixa tècnica que els nostres avantpassats en l'edat mitjana. Antigament aquests taulells decorats s'utilitzaven per a tapar els sostres de les habitacions de les cases nobles. Amb els colors més representatius del socarrat, que són l'òxid de ferro (roig) i el manganès (negre), realitzarem els motius clàssics més tradicionals, així com els geomètrics, humans, zoomorfs i vegetals.
Altres
Projecte Àfrica – Catalunya: molt en comú
a càrrec de Llum Torrents
amb el suport del Museu de la Marina de Vilassar
del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaEls objectius són: a) el coneixement mutu entre la comunitat catalana i les comunitats africanes establertes al nostre país; b) el reconeixement i la difusió pedagògica de la història de l'esclavitud i la lluita abolicionista (des de les societats antigues mediterrànies fins avui); c) debat amb la implicació de diferents agents socials entorn de la immigració; d) el compromís en la lluita contra l'esclavitud avui; i e) la millora de la percepció del fenomen de la mobilitat de les persones i el compromís amb els més desafavorits i contra les noves formes d'explotaci, amb una atenció especial envers la perspectiva de gènere.
El bagatge imaginari del País Valencià
a càrrec de Joaquim Auladell
del 17 al 20 i del 22 al 24 d'agost, de 3 a 5 de la tardaEl bagatge imaginari consta de la pila, no pas del conjunt, d'imatges vives, conegudes i utilitzables, l'imatjam, i la facultat de (re)crear-ne, l'imaginal, que és un arbre llullià, sufí. Hi ha, pel tractament, símbols, immutables i referits a la totalitat (essència), i icones canviants i conjunturals (existència). Els temes seran:
1. La Dama d'Elx. Els ibers, Ibèria, la cultura ibèrica. L'iberisme en l'actualitat. La Dama d'Elx potser no és una dama però és d'Elx.
2. Tirant lo Blanc. Tirant heroi de l'ensulsiada d'un món imaginari, com el Quixot de Cervantes o l'Artús de Mallory. La cavalleria valenciana. La bipolaritat de Tirant a partir del factor ORELL de l'autoria. La pel·lícula.
3. Els agermanats i l'Encobert. La frustrada República valenciana. Crim de germania de Josep Lozano, model de tractament imaginal d'un tema històric.
4. Constantí Llombart o la creació d'una cultura nacional republicana. Patal·lelisme amb Pelagi Briz. El Rat Penat i l'Oreneta com a icones.
5. Les taronges i el taronger, símbol i icona des de Verdaguer i Blasco Ibañez. L'Estació del Nord de València, temple laic de les taronges i de València.
Actes
dijous 17
12 del migdia
Inauguració
amb Joan Manuel del Pozo (conseller d'educació i universitats, GdC), Imma Tubella (presidenta de la Fundació UCE i rectora de la UOC), Cristià Bourquin (president del Consell General del Pirineu Oriental), Joan Francesc Denis (batlle de Prada) i Joandomènec Ros (president de la UCE)5 de la tarda
Els Països Catalans tenen futur?
amb Joan Becat (Catalunya Nord), Carles Sechi (l'Alguer), Antoni Pol (Andorra), Víctor Gómez Labrado (País Valencià), Joan Mir (les Illes) i Aurora Fontoba (Franja de Ponent).divendres 18
12 del migdia
Homenatge a Vicenç M. Rosselló i Verger
amb Climent Ramis (director general d'universitat, Govern de les Illes Balears), Joandomènec Ros (president UCE), Joan Becat (UP) i Joan Tort (UB)5 de la tarda
Pompeu Fabra i l'’esport
per Carles Santacana (UB) i Manuel Ibern (secretari general de l'esport, GdC)dissabte 19
12 del migdia
Presentació de Linguamón-Casa de les Llengües: la diversitat lingüística avui
amb Antoni Mir (director de Linguamón-Casa de les Llengües) i Til Stegmann (Universitat de Frankfurt)5 de la tarda
En record de Ramon Montanyà (1942 - 2006), jurista
amb Enric Castellnou (Ajuntament de Vic), Ricard Torrents (antic rector de la Universitat de Vic), Joan Becat (secretari de la Fundació UCE), Xavier Trias (antic conseller de sanitat de la GdC), Arnau Puig (crític d'art) i Montse Riera (vídua)diumenge 20
12 del migdia
En l’equador de la política catalana: entre el 18 de juny i l’1 de novembre
amb Joan Boada (ICV), Felip Puig (CiU), Antoni Castells (PSC) i Joan Puigcercós (ERC)5 de la tarda
Acte de commemoració del Centenari de l'Excursió Filològica de mossèn Alcover (Perpinyà – Tremp)
amb M. Pilar Perea (UB), Ramon Sistac (IEC), Miquela Valls i Jordi Mirdilluns 21
12 del migdia
Punts de contacte entre la reivindicació nacional basca i catalana
amb Toni Strubell (Universitat de Deusto), Gorka Knörr (exvicepresident del Parlament Basc) i Martxelo Otamendi (director del diari Berria)3 de la tarda
Excursions a Mosset, Cuixà, Vilafranca, Coll de Mieres
dimarts 22
12 del migdia
La polèmica de l’art sacre procedent de la Franja al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida
amb Isidre Gavín (president de la Diputació de Lleida), Josep Casanova (UB) i Eugeni Casanova (UdL)5 de la tarda
Els compositors catalans han existit mai?
amb Salvador Brotons, Joan Moll (pianista), Jaume Carbonell i Guberna (UB), Jaume Comellas (director de Revista Musical Catalana ) i Daniel Codina (prior de Cuixà)dimecres 23
12 del migdia
Natura ús o abús? Als 30 anys del “Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans”
amb Francesc Baltasar (conseller de medi ambient, GdC), Lluís Paluzie (president del Consell de Protecció de la Natura), Joandomènec Ros (UB), Eulàlia Comas (directora de l'oficina Menorca Reserva de la Biosfera), Guillem Chacon (Estació Biològica de l'Aiguabarreig), i Josep M. Camarasa5 de la tarda
Tenen mercat les revistes en català?
amb Salvador Cot (El Temps), Maria Josep Picó (Nat), Lluís Gendrau (Enderrock), Clàudia Pujol (Descobrir Cuina) i Pere Iu Barron (El Fiçó)dijous 24
12 del migdia
Energia: quin model de societat volem?
amb Joandomènec Ros (UB), Antoni Lloret, Ferran González i Cajigós (enginyer industrial, membre de la Comissió d'Energia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya) i Margalida Ramis (exdirectora de l'Agència de l'Energia de Menorca)5 de la tarda
La premsa comarcal a debat. Experiències
amb Estanis Alcover (UAB, El Punt , president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal), Gonçal Mazcuñan (UPF, director de Regió 7), Antoni Riera (Associació de Premsa Forana de Mallorca, director del setmanari Cent per Cent), Ramon Queralt (director de Som Garrigues), Josep Maria Arasa (UAB, director de La Veu de l'Ebre) i Carles Pont (UPF), moderadordivendres 25
12 del migdia
Cloenda: 25 anys de Ràdio Arrels
amb Joaquim Nadal (conseller de la presidència i de política territorial i obres públiques, GdC), Cristià Bourquin (president del Consell General dels Pirineus Orientals), Pere Manzanares (president de l'Associació Arrels), Jaume Roure (Vila de Perpinyà) i Pere Verdaguer.
Espectacles
dimecres 16
Crescendo
Música tradicional. Grup de Catalunya Nord.
a la Plaça de la Vila
a les 9 de la nitdijous 17
S’Albaida
Grup menorquí que recupera antigues melodies i romanços de tradició bàsicament menorquina, les recrea i en fixa una música essencialment nova.
a la Plaça de la Vila
a les 9 de la nitdivendres 18
La Principal de la Nit
Formació liderada per Marcel Casellas que proposa un concert-ball amb bases preenregistrades, cinc instruments de la cobla i veu.
a la Plaça de la Vila
a les 9 de la nitdissabte 19
Kuopac
Música indi
Grup amb influències del pop-rock independent anglosaxó dels anys noranta d'ambues bandes de l'Atlàntic.
a la Plaça de la Vila
a les 9 de la nitdiumenge 20
Glosat Menorquí
Miquell Ametller
al Liceu
a les 6 de la tardaThe Companys
Grup de rock, de Ponent, amb una concepció divertida, festiva i irònica de la música.
a la Plaça de la Vila
a les 9 de la nitOlga Miracle, soprà i Jordi Tomàs, piano
Obres d’Enric Morera (Cançons de carrer), Eduard Toldrà i Francesc Alió
a l'església de Catllà
a les 9 de la nitdilluns 21
Cobla Casanoves
Ballada de sardanes
a la Plaça de la Vila
a les 9 de la nitJoan Moll, piano
Obres d'Antoni Torrandell, Pere Miquel Marquès, Josep M. Thomàs, Jaume Mas Porcel)
a l'església de Catllà
a les 9 de la nitdimarts 22
«Call Center», de Marc Angelet, a càrrec de l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant
Obra de teatre que conta la història de cinc joves que treballen de teleoperadors en una empresa de venda de canals de televisió.
a la Sala d'Actes del Liceu Renouvier
a les 9 de la nitGetsemaní
Grup blanenc de música tradicional i popular, a partir del seu treball; el cançoner, el costumari o el rondallari i, també, dels arxius parroquials i municipals, recuperant cançons i peces ballables totalment inèdites.
a la Plaça de la Vila a les 9 de la nitdimecres 23
Societat Coral el Micalet
Obres de Tielman Susato, del Cançoner d'Upsala, Giovanni Gastoldi, Miquel Juan, Miquel Pons Garcia, Lluís Llach, Raimon i Matilde Salvador.
a l'Església de Sant Pere, Prada
a 2/4 de 9 de la nitLa Vella Dixieland
Septet de jazz tradicional, swing , espirituals, blues i jazz actual de Nova Orleans.
a la Plaça de la Vila
a 2/4 de 10 de la nitdijous 24
Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans
Salvador Brotons, director
Obres simfòniques inèdites d'Enric Morera (Indíbil i Mandoni, Marxa i Somni), Marxa burlesca de Manuel Palau, Opus 7 per a instruments de vent de Richard Strauss i Romeu i Julieta de Txaikovski
a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà
a les 9 de la nitBlues de Picolat
Grup de blues que interpreta temes propis, amb textos d'autors joves nord-catalans.
al campus del Liceu Renouvier
a les 11 de la nit
Cinema
Rock & Cat
de Jordi Roigé
Els grups més característics del rock català interpreten alguns dels seus temes més importants al Gran Teatre del Liceu. Aquest documental sorgeix com a homenatge a les cançons que popularitzaren el rock català dels darrers anys vuitanta i primers noranta i que representaren autèntics himnes d'una generació.
Amb Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Josep Thió, Pep Sala, Cris Juanico, Natxo Tarrés, Joan Reig, Falin Càceres, Adrià Puntí, Quim Mandado, Montse Llaràs, Ramon Farré, Mari Martínez, Pep Poblet, Oriol Farré, Santi Serratosa, Juanjo Muñoz.
dia 17, a les 11 de la nitFunerària Independent
de Josep Hernàndez i Miquel Mascaró
Aquesta és la història de dos espavilats que decideixen muntar un negoci funerari truculent: recollir el mort i col·locar-lo on sigui una vegada cobrat el servei. Sembla senzill... Un accident fortuït, un policia de dubtosa moral i un maletí de diners propietat d'un mafiós mallorquí confeccionen la trama d'aquest còctel a força de sol, sang i sobrassada.
Amb Miquel Mascaró, Macià Mut, Catalina Cerdà, Xavier Grasset, Luca Bonadei, Manel Barceló, Joan Melis, Pep R. Cerdà, Keko Pujol.
dia 18, a les 11 de la nitHonor de cavalleria
d'Albert Serra
La pel·lícula és una adaptació lliure d'El Quixot . En rodar-la, l'equip tècnic i artístic fa un viatge paral·lel (cinematogràfic i vital) al dels dos protagonistes del llibre: la identificació d'aquests dos viatges és el tema principal de la pel·lícula. Artísticament, per tant, no és aquesta pel·lícula la narració d'una aventura, sinó l'aventura d'una narració. I, vitalment, es pot considerar la primera pel·lícula sobre el Quixot feta per gent quixotesca.
Amb Lluís Carbó, Lluís Serrat, Xavier Gratacòs, Albert Pla.
dia 19, a les 11 de la nitViatge de paraules
de Cesc Mulet
I si mossèn Alcover passegés, cent anys després, pels camins que recorregué per a fer el Diccionari ? Aquesta pregunta anima part de Viatge de paraules , un documental heterodox que explica com Antoni Maria Alcover, capellà mallorquí, excèntric, caparrut i filòleg, s'engrescà en una aventura que l'enterrà. Passem aquest documental aprofitant els cent anys justos de l'estada, el dia 20 d'agost del 1906, de mossèn Alcover a Prada, amb motiu de la seva famosa excursió filològica.
dia 20, a les 11 de la nitAnimals ferits
de Ventura Pons
dia 21, a les 11 de la nitFestimatg de Calella
Es presentaran els curtmetratges seleccionats al Festival de la Imatge de Calella (Maresme) d'enguany. L'entitat organitzadora, Foto-film de Calella, amb quaranta anys d'experiència, ha esdevingut un referent i una plataforma per a descobrir nous valors en el món del curtmetratge.
dia 22, a les 11 de la nitEl fons de la Filmoteca de Catalunya: Laya Films
Laya Films fou l'empresa productora i distribuïdora posada en marxa per Jaume Miravitlles el novembre del 1936 en el si del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, que dedicà una gran part dels esforços al reportatge de guerra. Dirigida per Joan Castanyer, la productora catalana dugué a terme més d'un centenar de films, reportatges i documentals. La produció de Laya Films és un patrimoni de valor incalculable sobre la Guerra Civil espanyola, just ara que es compleixen setanta anys de l'inici d'un dels episodis més tràgics de la nostra història.
dia 23, a les 11 de la nit
Altres
A més a més, hi ha una programació específica amb conferències, exposicions i animacions en divuit municipis del Conflent: Rigardà, Estoer, Vilafranca, Molig, Taurinyà, Escaró, Nyer, Catllà, Finestret, Vallestàvia, Pi, Arboçols, Saorra, Rià, Campome, Vernet i Fillols. Hi acturan els grups Crescendo, els Mariners del Canigó, Blues de Picolat i l'Agram.
Fòrum obert
Presentació del llibre La Cuina del peix. De les sardines al forn a la caldereta de llagosta
a càrrec de l'autor, Jaume Fàbrega
dia 18, a les 5 de la tardaEn aquesta ocasió Jaume Fàbrega ens convida a fruir del peix i del marisc en qualsevol ocasió, des d'un dinar urgent fins a un sopar per quedar molt bé.
Presentació del portal Llengua.org
a càrrec de Llorenç Valverde, director, i un responsable de l'equip tècnic
Ho organitza: Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya
dia 17, a les 6 de la tardaLlengua.org és un portal de recursos per a administradors de llocs web que facilita, des d'un punt de vista tècnic, el manteniment i l'actualització dels directoris d'enllaços web, entre altres aplicacions.
Presentació del llibre Catalanes i calentes
a càrrec de l'autor, Conrad Son
Ho organitza: Associació d'Amics i Amigues de la UCE
dia 18, a les 5 de la tardaConrad Son és un conegut guionista, realitzador, productor. Ens presenta el llibre Catalanes i calentes , d'Editorial Columna, testimoni viu, actual i clar de com viuen el sexe les dones catalanes d'avui.
Demostració de bitlles catalanes
a càrrec de Jordi Bancells i Toni Solé, de la Federació Catalana de Bitlles
Ho organitza: Associació d'Amics i Amigues de la UCE
dia 18, a les 6 de la tardaPresentació d'aquest esport popular i tradicional, recuperat a la dècada dels vuitanta. Actualment, se'n fan competicions esportives arreu del país, de manera que la seva popularitat ha crescut notablement.
Presentació de l'obra literària Gaia 2148
a càrrec de l'autor, Antoni Josep Ferrero, i d'Enric Cirici
dia 18, a les 6 de la tardaUn assaig novel·lat per a editar-se en DVD, escrit amb uns tocs d'humor i situat l'any 2148, que ens explica la història del nostre univers a partir de Gran Esclat, popularment conmegut com el Big Bang.
Presentació del llibre La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats
a càrrec de l'autora, Assumpta Montellà
Ho organitza: Associació d'Amics i Amigues de la UCE
dia 19, a les 5 de la tardaAquesta obra explica un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz salvà la vida de 597 fills de les exiliades catalanes i espanyoles.
Presentació del llibre Els nostres càtars
a càrrec de Jordi Bibià Balada, coordinador dels Amics dels Càtars
Ho organitza: Cercle d'Agermanament Occitano-Català
dia 19, a les 5 de la tardaPresentació del projecte i l'exposició Scriptorium de Ripoll i del Taller d'Escriptura Medieval, que se celebraran a Ripoll el mes de setembre del 2006
a càrrec de Ramon Prat (regidor de turisme i cultura de l'Ajuntament de Ripoll) i d'Antoni Llagostera (president del Centre d'Estudis Comarcal del Ripollès)
dia 19, a les 6 de la tardaL'Scriptorium de Ripoll és una exposició permanent sobre el món dels copistes ripollesos de l'edat mitjana. El monestir de Santa Maria de Ripoll tingué en aquella època una de les biblioteques científiques més importants d'Europa. La tasca d'irradiació cultural que aquest monestir exercí durant segles és avui reconeguda per tots els historiadors i especialistes. A l'Scriptorium de Ripoll el visitant pot informar-se d'aquella activitat i, a més a més, pot sentir-se copista durant l'estona que hi romangui. Gràcies a un complex programa de navegació virtual, té l'oportunitat d'entrar en un scriptorium i convertir-se ell mateix en escrivent, tot experimentant l'escriptura i la il·luminació amb els materials típics de l'època.
Xerrada sobre «Intel·ligència, deisme i ateisme»
a càrrec d'Antoni Lloret i Orriols
Organitza: Associació d'Amics i Amigues de la UCE
dia 20, a les 5 de la tardaQuins mecanismes del nostre cervell ens condueixen a creure, a tenir fe i a l'acceptació de fantasies que contradiuen la raó de la nostra intel·ligència?
Presentació del primer volum de la col·lecció traducció de l'Obra Llatina de Ramon Llull: La retòrica nova
a càrrec de Silvestre Palà, gerent i Laia Carreras, productora literària
dia 20, a les 6 de la tardaL'editorial Obrador Edèndum publica artesanalment textos i estudis referents a la cultura humanística i científica dins l'àmbit de l'assaig filosòfic i teològic, el pensament científic i la literatura d'idees.
Miquel Bauçà, tot un 'canvi'
a càrrec de Rosa Calafat i Carles Rebassa
dia 20, a les 5 de la tardaXerrada sobre «La interllengua dels catalans, present i futur»
a càrrec de Jordi Solé i Camardons
Ho organitza: Associació d'Amics i Amigues de la UCE
dia 20, a les 6 de la tardaEs planteja el tema de la interllengua perquè interessa el futur del català, ja que aquest futur està estretament relacionat amb la llengua/llengües de relació internacional dels catalans.
Presentació del treball de recerca Repressió, memòria, silenci i salut mental
a càrrec d'Anna Minyarro i Teresa Morandi, psicòlogues i directores de l'estudi
dia 22, a les 5 de la tardaUna recerca sobre les conseqüències psíquiques de la guerra del 36, la postguerra, la transicisió i d'altres situacions de violència política o social que han afectat fins a tres generacions.
Presentació del llibre Viatge a Korètzero
a càrrec de l'autora, Anna Ayguavives
dia 22, a les 5 de la tardaPresentació del DVD-ROM Arxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears. Antologia
a càrrec de Jaume Corbera, professor de la UIB
dia 22, a les 6 de la tardaEs tracta d'un interesantíssim material per a l'estudi de la llengua catalana i les seves variants a les Illes Balears.
Presentació de l'Associació d'Historiadors i Historiadores dels Països Catalans
a càrrec de Marc Ferrer i Roger Mestre
dia 23, a les 5 de la tardaLes finalitats de l'Associació són conèixer la història en qualsevol època, promoure la recerca als Països Catalans i esdevenir una eina de formació. A més, l'Associació vol d'incidir en la consciència ciutadana recuperant, preservant i donant a conèixer el patrimoni històric i cultural del territori.
Per què ha d'existir la desconnexió en català de TVE a Catalunya?
a càrrec de Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE a Catalunya
dia 23, a les 4 de la tardaPresentació del llibre De l'autonomia a l'autodeterminació
Publicat per l'editorial Llibres de l'Índex, recull les ponències més interessants de la Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat, celebrada a Barcelona el passat novembre.
a càrrec de Jordi Miró i Tomàs Callau, coordinadors de les ponències
dia 24, a les 5 de la tardaEls amics de la masia es presenten
a càrrec de Jaume Martínez, Agustí Casas i Felip Neri Gordi, president, vicepresident i vocal de l'Associació
dia 24, a les 6 de la tardaPresentació de l'Associació Cultural Amics de la Masia Catalana, la seva trajectòria, els objectius, les activitats i el nou web, per a oferir una proposta de participació i col·laboració.
