XXXIX UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 16 al 25 d’agost del 2007
Energia i canvi climàtic als Països Catalans
Coordinació: Martí Boada (UAB)
del 21 al 25 d'agost
L'any 2007 es pot qualificar com el del ‘canvi (climàtic) mediàtic'. La presentació a París del quart informe d'avaluació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ( ipcc ) ha situat definitivament la qüestió sobre la taula. La responsabilització—en un 90% de probabilitat—de l'acció antròpica com a causa del fenomen ens convida enguany a debatre sobre un dels principals elements que és causa i possible solució o mitigació del problema: l'energia. De fet, en l'àmbit europeu s'han marcat nous reptes—20% d'energies renovables el 2020—que, malgrat suposar un avanç, també ha estat criticat, entre altres qüestions, per incloure-hi l'energia nuclear.
Amb aquests antecedents tan interessants intentarem fer una radiografia energètica del conjunt dels Països Catalans i es valoraran els avantatges i els inconvenients d'algunes de les fonts energètiques que poden substituir els combustibles fòssils com a principal font al nostre país. També intentarem escatir com pot afectar els Països Catalans el canvi climàtic i com se n'estudien les evidències, els efectes i la possible mitigació.
5
La bioètica i la seva trascendència en l’atenció sanitària
Coordinació: Jordi Craven-Bartle (UAB)
del 17 al 20 d'agost
Conceptes bàsics. Record històric. Els drets dels pacients. Fonaments filosòfics. Racionament de les prestacions. Llistes d'espera. L'exercici de l'autonomia i el consentiment informat. Reptes bioètics en les situacions de terminalitat. Eutanàsia. Aferrissament terapèutic. Presa de decisions en condicions de fragilitat. La recerca biomèdica. L'assaig clínic. Reproducció assistida. Manipulació de l'embrió. Les voluntats anticipades. Preservació de la confidencialitat en el treball de l'equip assistencial.
Salut mental i societat
Coordinació: Cristina Molina (directora del Pla de Salut Mental i Addiccions, GdC)
amb el suport del Departament de Salut (GdC)
del 21 al 25 d'agost
La Unió Europea ha declarat la salut mental com una prioritat (declaració de Hèlsinki, 2005). La visió europea parteix de la convicció que molts dels grans objectius estratègics de la Unió , prosperitat—solidaritat, justícia social i qualitat de vida dels ciutadans—no podran ser assumits sense una millora de la salut mental de les persones i la societat. La Declaració també assenyala que cal enfocar els greus problemes de salut mental des de les polítiques públiques, amb respecte pels drets humans i amb el rebuig de l'estigma i la discriminació.
El Departament de Salut assumeix plenament aquesta declaració i ha volgut prioritzar el desplegament del Pla Director de Salut Mental i Addiccions. L'elevada prevalença de problemes de salut mental, el patiment psíquic de les persones i la gran càrrega personal, familiar i social que generen, justifica àmpliament aquesta priorització. Amb una aposta important per les polítiques de promoció de la salut mental i prevenció de les malalties i la definició d'un model d'atenció multidisciplinari, de base comunitària i integrador.
L'OMS defineix la salut mental com un estat de complet benestar (físic, mental i social) en què l'individu és capaç de desenvolupar plenament les seves capacitats, superar les tensions de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir activament a la seva comunitat. La complexitat d'aquest concepte positiu de salut mental implica tenir en compte no únicament el nivell de salut o malaltia sinó també la capacitat funcional, la qualitat de vida i el benestar emocional.
El benestar no és una qüestió únicament individual, comporta factors que depenen de la interacció social i l'entorn de vida més pròxim als individus, la comunitat i la societat en general. No es pot ignorar que l'estat de salut mental està íntimament relacionat amb l'estat de salut general, però també està directament relacionat amb el sistema assistencial, i pels factors demogràfics, socials i econòmics, en general.
5
Astronomia i astrofísica: l'univers proper i llunyà
Coordinació: Núria Ferrer (UPC)
del 21 al 25 d'agost
Els instruments de nova generació i les missions espacials han millorat i, en alguns moments revolucionat, la nostra comprensió de l'univers proper i el més llunyà. En el curs es descriuran les visions més actuals del nostre sistema solar i els altres sistemes planetaris, de les estrelles, galàxies i univers en general. Es farà especial èmfasi en els processos de formació i evolució de cadascun d'ells.
5
Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans
Coordinació: Oriol París (UPC)
del 21 al 25 d'agost
L'objectiu del seminari d'enguany és continuar fent conèixer l'arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s'ha anat consolidant al llarg territori del país i com es consolidà com a element vertebrador d'una societat del passat. L'arquitectura i el paisatge tradicional català, com en molts altres països, està en una situació ben diferent dels seus orígens. Els models socials han canviat i estan en un procés exponencial d'evolució. Podríem afirmar, sense voler ser pessimistes, que l'actual patrimoni social i arquitectònic es troba en un estat de retrocés. Estem perdent dia a dia petites porcions d'un territori i una arquitectura que foren durant molt de temps l'eix del model social, d'un modus uiuendi que avui hem de recuperar i reinterpretar.
Aquest model establia un equilibri constant amb el medi i de fet en depenia per a sobreviure. La societat n'era conscient i el respectava. Ara, d'això, en podem aprendre. Intentar en primera instància valorar i recuperar aquest patrimoni social esdevé una exigència ètica per a nosaltres i posteriorment reinterpretar-lo per poder modificar els models actuals. La nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model de futur, d'un futur que exigim sostenible.
5
Articulació econòmica dels Països Catalans
Coordinació: Elisenda Paluzie (UB)
del 17 al 21 d'agost
En aquest curs s'analitzarà l'articulació econòmica dels Països Catalans. Com a punt de partida es definiran els trets bàsics de l'economia dels Països Catalans. S'estudiarà la problemàtica del dèficit en inversions públiques en infraestructures que afronten els territoris que conformen la regió econòmica de l' euram . S'analitzaran l'estructura industrial, el patró de comerç exterior i les perspectives de creixement dels Països Catalans. També s'abordarà la perspectiva històrica i s'homenatjarà els economistes precursors de la necessitat d'articulació econòmica dels Països Catalans com Jaume Miravitlles, Romà Perpinyà i Joan Crexells.
5
Jocs d’identitat a l’actual vida europea
Coordinació: Jordi Sales i Coderch (UB) i Josep Montserrat i Molas (UB)
del 17 al 21 d'agost
L'objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l'actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d'identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l'Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà.
5
La força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor quotidià de la tradició
Coordinació: Ferran Iniesta (UB)
del 17 al 21 d'agost
El curs explora els usos quotidians de les identitats col·lectives i desmenteix la visió dominant que les considera com a elements purament ideològics, secundaris en la construcció social, quan no pertorbadors o fins i tot mistificadors. En concret, a partir d'experiències africanes, el curs plantejarà que la durabilitat de les esmentades identitats col·lectives s'arrela en la seva capacitat per activar solucions als reptes del dia a dia, per a persones concretes. En altres paraules, aquestes identitats no són mers discursos, sinó entramats de persones teixits tant per les interaccions personals, com per les memòries i els projectes compartits, expressades les unes i els altres en codis simbòlics comuns (en el sentit de comunió més que en el de mer coneixement generalitzat). A l'Àfrica, el concepte ‘tradició, tan sovint malentès, és el que millor pot donar compte de les forces que fan i desfan aquestes xarxes que conformen la societat. Professorat: Ferran Iniesta (UB), Albert Roca (UdL) i Jordi Tomàs (ISCTE Lisboa).
5
Història i memòria de la Guerra de Successió
Coordinació: Àngel Casals (UB)
del 17 al 21 d'agost
El debat historiogràfic sobre la Guerra de Successió. El decantament català per l'arxiduc Carles. La Guerra de Successió a la Corona d'Aragó. La Guerra de Successió més enllà de Barcelona. La Casa d'Àustria i la Guerra de Successió. L'estructura militar catalana durant la guerra. La divulgació històrica i la Guerra de Successió. Grups socials i guerra. La repressió filipista a Catalunya. La memòria de la Guerra de Successió en la configuració del catalanisme. Memòria de la Guerra de Successió al segle xx : de la Lliga Regionalista a la Guerra Civil i del franquisme a l'actualitat.
Professorat: Friederich Edelmayer (Universitat de Viena), Àngel Casals (UB), Carles Santacana (UB), Josep M. Toras i Ribé (UB), Carme Pérez Aparicio (UV), Valentí Gual (UB), Oriol Junqueras (UAB)
De Prat de la Riba a Pujol, passant per Cambó
Coordinació: Jordi Figuerola (UAB) i Josep Lluís Martín Berbois (UAB)
del 22 al 25 d'agost
El curs intenta reflectir l'obra de govern i les seves contradiccions d'un vessant del catalanisme. Hi ha una línia de continuïtat entre els governs de Prat a la Mancomunitat i el de Pujol a la Generalitat , malgrat les diferents èpoques, en accions concretes i en la visió de la Catalunya possible? Analitzarem l'època, els personatges, els contextos històrics de cada moment per tal de veure l'univers cultural, social i polític de la Catalunya del segle xx .
5
La desintegració de l’imperi soviètic i la formació de nous estats al seu territori. Reflexions d’una corresponsal interessada
a càrrec de Pilar Bonet (corresponsal d'El País a Moscou)
dies 20 i 21 d'agost
Podria ser estimulant pensar per què en uns llocs hi ha estats, encara que se'ls inventin, i en altres no n'hi ha, encara que sí que hi són. Txetxènia és part de la història, però només una part. Tenim també problemes com l'estructuració territorial de Rússia, les llengües nacionals, els tractats firmats entre Moscou i les regions amb comunitats nacionals com Tartarstan a l'època de Ieltsin, els referèndums per a fusionar territoris, les llengües locals en relació al rus, el rus en relació a l'ucraïnès a Ucraïna, el rus en relació a les llengües nacionals a l'Àsia Central, la recerca del passat... El curs tindrà dues parts: 1) Rússia des de la desintegració de la Unió Soviètica (1990-91) fins a l'època de Vladímir Putin (2000-2007); i 2) a la recerca de les identitats nacionals en l'espai postsoviètic.
5
1707-2007: "Quan el mal ve d'Almansa". Aproximació a la història social i legal de la llengua catalana
Coordinació: Joan Borja i Sanz (UA)
Llengua, societat i legalitat. La persecució política del català: dels Decrets de Nova Planta al marc europeu actual. El mal ve d'Almansa? Història social de la llengua catalana: una visió panoràmica. Llengua, ciència i política. Llengua, política i educació. 1715-2007. Llengua, política i societat a les illes Balears.
5
Literatura i mercat: els best sellers de les lletres catalanes
Coordinació: Joan Borja (UA)
del 22 al 25 d'agost
Els més venuts del segle xx : qui i per què? Política, economia i literatura. El mercat del llibre en català a les illes Balears. La construcció d'un mercat editorial al País Valencià. El mercat del llibre a Catalunya. Exportar literatura. El fenomen de La pell freda , d'Albert Sánchez Piñol.
5
Música i músics dels Països Catalans
Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (UB)
del 21 al 25 d'agost
1) El patrimoni musical de les Illes Balears: la música culta i els materials de consulta i aprenentatge. 2) La música catalana en l'època de la modernitat. Del modernisme a les avantguardes.
Professorat : Jaume Carbonell (UB) i Joan Moll (pianista)
5
Revisions d'actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya
Coordinació: Tània Costa (UPF)
del 17 al 21 d'agost
Els cursos d'art d'enguany tracten de recuperar i crear discursos sobre l'art a Catalunya per tal de donar-nos la possibilitat—a teòrics, espectadors o artistes—d'emprar-los com a referents actuals. Amb la intenció de potenciar la presència catalana dins el discurs de l'art contemporani, us proposem la revisió d'alguns antecedents immediats que influencien el pensament estètic actual. Cada una de les intervencions ens presenta una tesi d'autor que vincula el fet diferencial català amb un referent immediat i una aplicació actual. Per exemple, les fotografies paisatgístiques del territori català realitzades els anys seixanta són vinculables a les pràctiques artístiques més contemporànies. També la recuperació del llegat de Joan Ponç suposa la reparació d'un oblit injustificat i l'oportunitat d'engegar un projecte d'investigació dins l'àmbit nacional. Per una altra banda, es planteja la possibilitat d'una especificitat catalana (o d'altres nacionalitats) en la disciplina del disseny i, més concretament, en el disseny tipogràfic. Obres d'art contemporànies realitzades a Catalunya com a expressió d'una mirada crítica enfront els poders dominants de la nostra època. Amb motiu de l'any Rossinyol s'exposarà una particular visió de l'artista i del seu entorn personal i artístic.
Professorat: Tània Costa (UAB), Teresa Camps (UAB), Jordi Carulla, Sol Enjuanes, Octavi Rofes (Escola Eina) i Pere Grimau (UB)
5
Cinema i audiovisuals
Coordinació: Encarnació Soler i Alomà (doctora en història del cinema)
del 21 al 25 d'agost
En plena efervescència per la recent inaugurada Segona República espanyola, el 22 d'abril del 1932, al Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona es crea la Secció de Cinema que hauria de portar el nom de Catalunya i de molts cineastes catalans arreu del món. Molts d'ells havien tot just estrenat la càmera filmant la proclamació de la República i esdevingueren no tan sols cronistes independents de l'època, sinó també creadors d'un llenguatge nou i innovador a través d'un cinema molt diferent al comercial. Llur compromís cultural i català es féu palès quan el 1933, tot just creat el Comitè del Cinema de la Generalitat pel conseller Ventura Gassol, el cinema amateur del cec s'hi vinculà immediatament. Estroncada la seva prometedora arrencada el 1936 a causa de la insurrecció militar, el cinema amateur català ha passat per diverses etapes al llarg dels seus setanta-cinc anys: ha estat en moltes i llargues èpoques l'únic mitjà d'expressar amb imatges allò que calia callar, en filmar escenes compromeses que la realitat oficial ocultava.
Professorat : M. Encarnació Soler, Ramon Font, Joan Padrol i Meritxell Martín (Sewanee the University of the South, eua )
5
Seminaris de les universitats |
Curs introductori d’història de Catalunya
(amb el suport de l'Associació Conèixer Catalunya)
Coneixement de la Catalunya del Nord
Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (UP)
Iniciació als Països Catalans
Coordinació: Joaquim Montclús i Josep Sànchez Cervelló (URV)
Iniciació a la llengua
(amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística, Departament de la Presidència, GdC)
Iniciació a la llengua i a la cultura occitanes
Coordinació: Arxiu Occità (UAB)
5
Jornades científiques i professionals |
XXII Jornades sobre Cooperativisme |
“El cooperativisme i la societat de consum”
dies 23, 24 i 25 d’agost
Ho organitza: Fundació Roca i Galès
La nostra societat dóna molta importància al fet de consumir. Consumim molt. Massa. No donem importància a malmetre la natura, a malbaratar l'energia o l'aigua. I permetem que la publicitat de les grans empreses ens fabriqui necessitats falses. El pes d'aquestes tendències sobre tots nosaltres, les exigències de la competència al mercat, fa que les cooperatives acceptem—no sabem ben bé fins a quin punt—aquesta situació, i ens hi adaptem. Estudiarem aquest problema i les formes amb què el cooperativisme intenta—o hauria d'intentar—mantenir la seva personalitat, la seva ideologia, dintre d'aquest món.
5
“El capital social d’Andorra”
dia 18 d’agost
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
5
II Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al Segle XXI |
“COPE, Concordat: de quina manera ens afecta el capteniment de l’Església oficial?
dia 21 d’agost
Ho organitza: Associació Cristianisme al Segle XXI
(amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya)
La participació de l'Associació Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d'Estiu d'enguany es centrarà en dos de les qüestions concretes que hem estat tractant aquest curs 2006-2007.
L'any 2006 s'encarregà un estudi sobre els efectes de les lleis concordatàries que prevalen pel damunt de lleis estatals de manera que modifiquen, per exemple, la llibertat de legislar sobre matèries com és ara l'ensenyament. Aquest estudi es féu amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i es troba en la fase de donar-lo a conèixer al major nombre possible de col·lectius. Saber els límits d'aquesta llei, ens permetrà crear un estat d'opinió que faci reconsiderar aquest tractat i es vegi la necessitat de renegociar-lo entre els estats vaticà i espanyol, atès que creiem que, ara per ara, constreny drets inalienables. Es tracta de situar els anomenats acords concordataris Santa Seu-Estat espanyol en el marc del creixent pluralisme religiós—fruit, entre d'altres, del fenomen de la immigració—assenyalant la posició privilegiada que atorga a l'Església catòlica, que trenca el principi d'igualtat, cosa que genera una situació de discriminació greu per a les altres confessions religioses.
Una altra de les qüestions que ens interessa donar a conèixer és la demanda que hem presentat davant instàncies judicials vaticanes contra la Conferència Episcopal Espanyola. El motiu és la persistent actuació de l'emissora que la CEE manté oberta i que crea divisió, per no dir odis, entre les persones oients, cosa que ens sembla del tot inadmissible venint d'on ve l'origen d'aquesta emissora. A més, ens interessa conèixer quins són els motius que es troben al darrere de la tossuderia dels bisbes en el manteniment d'aquest ‘servei' i si de fet és un braç d'una determinada tendència política que actua a redós de la CEE. La nostra presentació dins la UCE tindrà forma de taula rodona que portarà com a títol: anàlisi de la informació de l'Església oficial (informació eclesial, econòmica, política...).
Matí
Presentació de Cristianisme al Segle XXI , a càrrec de Josep M. Gasch i Riudor
Ponència: Estudi sobre la normativa que regula les relacions Santa Seu - Estat espanyol i les seves repercussions , a càrrec de Santiago J. Castellà , vicerector de relacions externes de la Universitat Rovira i Virgili
Moderador: Jaume Busquets
Tarda
Ponències sobre Anàlisi de la informació que transmet la jerarquia de l'Església (eclesial, econòmica, política ...) , a càrrec de Josep M. Carbonell i Santiago Ramentol
Moderadora: Sefa Amell
5
XXII Jornades d’Agricultura a Prada |
“Agricultura i medi ambient amics?”
dia 25 d’agost
Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
5
IX Jornada «Cap un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats» |
Ho organitza: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà)
IV Trofeu de Petanca dels Països Catalans |
Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dies 18 i 19 d’agost
5
Ràdio
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
Televisió
per Joan Víctor de Barberà (URL)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
Taller de ciència quotidiana per totes aquelles persones que cada dia fan ciència sense saber-ho
per Ernest Fortuny i Coll (URL)
Alimentació sota control. Dietes, alimentació sana i codis religiosos
per Jaume Fàbrega (UAB)
Introducció a l’ornitologia
per Guillem Chacon (Estació Biològica de l'Aiguabarreig)
Socorrisme
per Francina Monné
5
Dansa
per Ramon Cardona
Cançons populars
per Ramon Gual i Batlle
Muntanyisme
per Antoni Glory
Espeleologia
Petanca
pel Club de Petanca de Prada
5
El gravat calcogràfic: l’aiguafort
per Gemma Rufach
Nines de porcellana
a càrrec de Berta Torres
5
5
Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Maria del Mar Bonet, Companyia Elèctrica Dharma, Obrint Pas, Pep Sala, La Vella Dixieland , Franca Masu, Randellaires, Cor de Cambra de Beseit, Crescendo, Cobla Casanoves, Els Mariners del Canigó, Blues de Picolat
5
El coronel Macià de Josep M. Forn, Dies d’agost de Marc Recha, Llach: la revolta permanent de Lluís Danés, La vida abismal de Ventura Pons, El perfum: història d'un assassí de Tom Tykwer, Salvador de Manuel Huerga
5
A més a més, hi ha una programació específica amb conferències, exposicions i animacions en divuit municipis del Conflent: Rigardà, Estoer, Vilafranca, Molig, Taurinyà, Escaró, Nyer, Catllà, Finestret, Vallestàvia, Pi, Arboçols, Saorra, Rià, Campome, Vernet i Fillols. Hi actuaran els grups Crescendo, els Mariners del Canigó, Blues de Picolat i l'Agram.
5
5